La Patatera

BE conta · febrer 2015

Benimaclet Conta
Un barri que conta la seua pròpia història
benimacletconta.com

Podreu trobar aquest lloc a…
C/ Emili Baró, 75

Text i foto facilitats per:
Alba Sanchis / AAVV de Benimaclet

Si caminem per Emili Baró, en direcció a Alboraia, ens trobem quasi cap al final, un edifici peculiar i groc, en un estat de conservació lamentable. Molta gent recordarà aquest edifici com a discoteca, però el seu vertader origen és anterior.

Aquest edifici era un magatzem de creïlles, on els camperols anaven a vendre la seua collita a l’engròs. També tenien un servei de bàscula per a pesar els camions. Es pesaven per a poder passar pel Consum, una petita duana on es pagava un impost per a regular l’entrada i eixida de mercaderia a la ciutat de València. Se’ls hi exigia un document per a aclarir quina quantitat de productes portaven. Aquest servei era per a qualsevol que hi anara, no només camions, sinó també carros. Els propietaris eren un matrimoni que vivia allí i que cuidava del magatzem. La casa on vivien encara segueix en peu.

L’edifici va deixar de funcionar com a magatzem de creïlles i, el 29 de desembre de 1983, es va inaugurar la discoteca Pachá Auditorium. Es tractava d’una sala de concerts i discoteca impressionant, amb l’última tecnologia en il·luminació, so, aire condicionat, extracció de fums i seguretat. Es va convertir en un eix central de moviment juvenil. Hi havia diferents espais en diverses alçades: discoteca, hamburgueseria, boutique, quiosc i sala de màquines de joc.

Pachá València va començar a fer aigües pels seus elevats costos i perquè no acabava de funcionar. Va canviar de nom per diferències econòmiques amb Ricardo Urgell, propietari de la famosa marca d’oci internacional. Llavors, va passar a denominar-se Arena Auditorium i la societat original també es va dispersar. Per Arena van passar també desenes de grups i solistes espanyols i estrangers com ara Iggy Pop, Radiohead, Héroes del Silencio, Radio Futura, etc. La llista de concerts que hi va haver és interminable. Durant prop de 15 anys es va erigir en el centre de referència musical de l’urbs. Per a diverses generacions de valencians, el que es va viure entre els seus murs són records inesborrables. Ningú no pot llevar-li els mèrits d’haver portat a València a les millors estreles del pop rock.

Al llarg d’Emili Baró es veien, a certes hores, a grans grups de joves que anaven caminant des del centre de València o des de la parada d’autobús, dirigint-se cap allí.
Les característiques del local i el seu aforament mitjà, amb capacitat per a diversos milers d’espectadors, van catapultar Arena a l’escalafó nacional. Però la trajectòria guanyada a pols durant més d’una dècada no va evitar el final. Per desgràcia, l’oci nocturn de l’època es va associar a drogues i violència i la discoteca va tancar les seues portes el 1999.

Des de llavors, no ha cessat el seu deteriorament. Així s’ha anat denunciant reiteradament pels veïns, que reclamen l’expropiació de l’immoble i la seua rehabilitació per a tractar d’atorgar-li una utilitat pública que beneficie als veïns i veïnes.

Segons el Pla General d’Ordenació Urbana de València, la construcció està protegida i, en teoria, a resguard de l’especulació urbanística, ja que la parcel·la figura amb una qualificació d’ús terciari i no pot acollir habitatges. Així i tot, els veïns temen que l’històric local puga acabar en ruïnes, si continua degradant-se al ritme actual. Pel novembre del 2012 va patir un incendi i, pel juny del 2013, va patir diversos enderrocs de la teulada. S’ha barallat la instal·lació d’un mercat, així com la seua transformació en dotacions d’ús social i cultural per al districte, encara que cap d’aquestes opcions ha arribat a plasmar-se. Qualsevol actuació està supeditada a una operació urbanística que encara no ha adquirit forma i, mentrestant, els vestigis d’aquest antic magatzem de creïlles van llanguint, a la mercé del temps.

També pot interessar-te