Barri de Mascarell
BE conta · gener 2016
Si ens trobem al carrer Vicente Zaragozá, en la parada del tramvia, caminem en direcció contrària a la platja i mirem a la dreta, ima- ginant que els actuals edi cis no existeixen, ens situaríem davant del barri de Mascarell.
Aquest barri era un carrer amb dues le- res d’unes vint cases en cada costat, situat en l’illa conformada pels carrers d’Emili Baró, Albocàsser, Dolores Marqués i Doc- tor Vicente Zaragozá. El barri se situava de forma diagonal, no corresponent amb l’estructura actual dels carrers.
Durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera es van construir a Espanya el nombre més gran de cases barates de
la història. En aquest lloc, situat al nord de les vies de l’antic trenet, es van edi car en els anys 20, dos grups d’aquests habi- tatges, promoguts u per la Cooperativa d’empleats de la Companyia de Tram- vies i Ferrocarrils de València i un altre per la Cooperativa La Prosperitat. Del primer encara queden algunes de les 32 executades, dissenyades en 1927 i 1928 per l’arquitecte Mariano Peset Aleixandre per a la zona de l’Estació; mentre que del segon, no roman cap rastre. Aquest segon grup, conegut com a barri Mascarell, es va construir en 1925 entre les vies del trenet i el Camí Nou d’Alboraia en un solar dels comtes de Trénor, també marquesos de Mascarell de Sant Joan. Per això, el carrer entre les dues leres d’habitatges s’ano- menava d’aquesta manera.
Malgrat d’estar hui en dia dins de Beni- maclet, llavors aquest barri s’entenia com una zona allunyada no integrada dins del nucli urbà i els veïns el recorden com un lloc de treballadors de la xarxa ferroviària.
El seu autor (probablement l’arquitecte Ángel Romaní Verdeguer, ja que també va projectar cases barates per a la Cooperati- va La Prosperitat a Godella) va dissenyar 15 d’aquestes cases en lera amb un carrer central ple de moreres, anomenada des del seu origen com a carrer del marqués de Mascarell. Els veïns les recorden com ‘unes casetes xicotetes, amb balconets i pintades de cal’.
Cases de només una planta amb un xico- tet pati o hort i amb una coberta a dues aigües, paral·lela a la fatxada principal. Te- nien dues crugies, amb el menjador cen- tral i connectat amb el pati posterior, amb la cuina i amb un xicotet bany adossat a
la fatxada posterior. Van ser construïdes mitjançant préstecs concedits per la Caixa de Previsió Social del Regne de València i s’havien d’amortitzar 30 anys després. Les seues elementals fatxades, basades en la simple repetició de tres buits (porta d’accés i dues nestres) amagaven uns in- teriors molt ben executats amb materials i mobiliari moderns (paviments hidràu- lics, portes amb vidrieres, taules i cadires inspirades en el mobiliari onet i llums, reixes i sanefes decorades amb motius mo- dernistes i d’estil art déco).
El ‘progrés’ va deixar de banda aquest grup d’habitatges i els seus veïns es van veure obligats a traslladar-se a altres llocs. Les cases, ja buides, van ser ocupades i maltractades. És per això que depenent de l’època, alguns diuen que era perillós pas- sar per eixa zona i altres, no obstant això, recorden el barri com un lloc on anaven quan eren xiquets, on pujaven als arbres i es divertien amb el joc tocar i parar.
Quan totes les cases van quedar desha- bitades (a mitjan dècada dels anys 80), algunes d’elles van ser ocupades per di- verses famílies que van degradar la zona acumulant brutícia, tripijoc de drogues, etc. Entre els anys 80 i els 90, es van anar construint els edi cis actuals, per la qual cosa les casetes del barri de Mascarell des- aparegueren progressivament. L’obertura del pas del carrer Dolores Marqués va su- posar l’enderrocament de les últimes cases i la desaparició del barri sencer.
