1:1

Com es parla de la monogàmia en el 2019? Quins són els motius per a continuar creient que una relació monògama es manté en el temps? Com confiar que és viable i pot respondre a les vertaderes necessitats dels seus protagonistes? És clar que la monogàmia no és moderna en aquest segle, molt menys si pertanys a la generació millennial, post-millennial i/o aconsegueixes les teues cites per Bumble o Tinder. El seu significat s’ha vist enormement desvirtuat durant les últimes dècades en les quals les noves variants de poliamor i polirelació han irromput amb força, transformant el sentit de la relació ‘de dues’.

Declarar-se monògama és un desafiament que en aquestes pàgines aborde amb humilitat, sense judici i amb l’única intenció de compartir la meua conversió.

Sempre vaig tindre una grandíssima capacitat per a enamorar-me, no de qualsevol però enamorar-me. Podia llançar-me al buit i entregar tot el que sóc durant uns dos anys. Una vegada arribat aquest punt crucial, aquesta meta invisible però dolorosa, sempre apareixia una altra opció, un nou objecte de desig. No vaig ser fidel a cap de les meues parelles des dels quinze anys fins als trenta-u i no era un acte banal o superflu, un morreig de discoteca, no. Era una força irrefrenable que m’empentava al desconegut. Aquesta tirada em va portar als pitjors racons, carrerons de plor i desemparament. Un combo al qual mai vaig poder renunciar de manera racional quan es tractava d’una nova atracció. Vaig créixer doncs entre ruptures i intenses històries d’amor, poliamor i altres variacions del que es considerava una relació oberta. En elles es parla o calla, es gaudeix compartint històries paral·leles o es pateix, es fa un major o menor ús de la condició de la relació, hi ha gelosia, curiositat, desconfiança i, a vegades, passió. Tot és possible quan es tracta de reformular, ‘ser lliure’ i, en molts casos, evitar la inacceptable separació. Un joc addictiu que acaricia l’ego i t’ofereix múltiples possibilitats. Vaig ser una gran fan.

I em vaig cansar.

Són moltes les circumstàncies, els desitjos i els diferents orígens familiars que et conviden al poliamor. Jo vaig acabar comprenent les meues causes per a, després, entregar-me suaument al compromís emocional i sexual amb una única parella. Des de llavors habite un espai de franquesa en el qual he transformat la por a l’abandó i he deixat de fugir. Viure en equip és un repte enorme, una assemblea constant, un anar i vindre, però tot el que naix d’aquest procés val la pena. Tinc un company amb el qual vull anar a tots els llocs, dormir totes les nits i estimar en plenitud. Les ganes de més han desaparegut i trobar-me en la relació tancada i de 24/7 m’ha permès delegar, donar suport i construir a llarg termini un amor amb intensitat. Durant anys pensar en una relació com la que mantinc hui en dia em resultava inviable i la fidelitat un estat fals i conservador. La monogàmia va arribar de manera triada, no imposada i quan ho va fer va ser, simplement natural.

P.L.

Fotografies: LEMOS+LEHMANN

També pot interessar-te