David van der Hofstadt Rovira

entrevista per Manuel Pérez Bernat

Quines històries t’interessa tractar al teu treball?

M’interessa molt reflexionar sobre l’actualitat, la societat i com aquesta ens tracta dins del sistema capitalista.

Has realitzat treballs contra el feixisme, la immigració o la llibertat d’expressió, entre d’altres, fins a quin punt comparteixes aquesta relació de l’artista com a militant polític?

Pense que com a dibuixant sóc una persona pública amb una eina per a difondre coses. Pense que temes com la llibertat d’expressió o l’antifeixisme no es poden quedar en els espais propis de la militància i que la cultura ha de tindre un contingut polític per a poder ser engranatge d’aquesta societat. La il·lustració moltes vegades té un caràcter comercial perquè és un art que s’utilitza en un mercat de venda. No obstant això, tampoc hem de considerar que treballar per a institucions, per exemple, siga dolent mentre sapiguem que és la nostra feina i hem de pagar el lloguer i la llum, … Coses pròpies de viure a un sistema capitalista.

Has realitzat treballs contra el feixisme, la immigració o la llibertat d’expressió, entre d’altres, fins a quin punt comparteixes aquesta relació de l’artista com a militant polític?

Pense que com a dibuixant sóc una persona pública amb una eina per a difondre coses. Pense que temes com la llibertat d’expressió o l’antifeixisme no es poden quedar en els espais propis de la militància i que la cultura ha de tindre un contingut polític per a poder ser engranatge d’aquesta societat. La il·lustració moltes vegades té un caràcter comercial perquè és un art que s’utilitza en un mercat de venda. No obstant això, tampoc hem de considerar que treballar per a institucions, per exemple, siga dolent mentre sapiguem que és la nostra feina i hem de pagar el lloguer i la llum, … Coses pròpies de viure a un sistema capitalista.

Quines històries t’interessa tractar al teu treball?

M’interessa molt reflexionar sobre l’actualitat, la societat i com aquesta ens tracta dins del sistema capitalista.

Has realitzat treballs contra el feixisme, la immigració o la llibertat d’expressió, entre d’altres, fins a quin punt comparteixes aquesta relació de l’artista com a militant polític?

Pense que com a dibuixant sóc una persona pública amb una eina per a difondre coses. Pense que temes com la llibertat d’expressió o l’antifeixisme no es poden quedar en els espais propis de la militància i que la cultura ha de tindre un contingut polític per a poder ser engranatge d’aquesta societat. La il·lustració moltes vegades té un caràcter comercial perquè és un art que s’utilitza en un mercat de venda. No obstant això, tampoc hem de considerar que treballar per a institucions, per exemple, siga dolent mentre sapiguem que és la nostra feina i hem de pagar el lloguer i la llum, … Coses pròpies de viure a un sistema capitalista.

Actuar des del carrer o des dels principals espais dedicats a l’art?

“Els carrers seran sempre nostres” és una consigna que hem utilitzat en moltes lluites. Preferisc el carrer però sempre s’ha de combinar.

Vàrem veure com la “Balloon Girl” de Banksy, es destruïa dins del seu marc, després d’haver arribat a un preu d’un milió d’euros, quina és la teua opinió sobre el mercat de l’art?

És un mercat, que només val per a estafar… com quasi tots els mercats que no són dels barris.

En maig de 1968, a Paris, es va desenvolupar un moviment amb el qual els estudiants varen transformar Belles Arts en un taller de producció gràfica, produint mitjançant la serigrafia, cartells que es convertirien en la veu del poble. De la mateixa manera, gran part del teu treball es produeix mitjançant la serigrafia, quins avantatges trobes en aquesta tècnica?

La serigrafia, com també altres tècniques d’estampació artesanal em serveixen per a ser completament conscient del procés. De la mateixa manera que les alumnes de la facultat de maig de 1968, es pot emprar per als moviments socials, com per fer produccions comunes com les que he realitzat amb els meus companys de Les Bobaes, un col·lectiu d’experimentació gràfica compost per “grup Bye” i jo.

La cultura ha de tindre un contingut polític per a poder ser engranatge d’aquesta societat

Realitzes tallers de serigrafia en diferents espais. Quin són els seus objectius?

Ensenyar la tècnica, reciclar roba, empoderar a col·lectius i fomentar l’autoproducció.

Amb aquest Benimaclet Entra hem tractat de reflexionar al voltant d’aquestes festes nadalenques, què és per a tu el “Nadal”?

El nadal és un producte que, a més de totes les reflexiones que hi ha a la revista, està americanitzat en un gest d’aculturació que dóna molt de fàstic. En canvi, trobar-se amb la família i els amics sempre està bé.

Defineix la paraula “política”.

Tot és política d’un costat o d’altre.

Els carrers seran sempre nostres, és una consigna que hem utilitzat en moltes lluites

Quin creus que és el màxim poder que té la ciutadania enfront d’uns polítics que semblen no anar sempre de la mà?

Això és ràpid, autoorganització.

 

Com és la ciutat en la qual vius?

Pense que València té dues cares, la de la resistència en projectes com, EntreBarris, Cuidem Benimaclet o espais com CSOA l’Horta… i l’altra és la ciutat negoci. Aquesta cara es veu en projectes que gentrifiquen barris com pot ser Benimaclet, Cabanyal, Russafa o el Carme.

Entrevista per Manuel Pérez Bernat
Fotografies per Claudia Marconell

dvanderh.tumblr.com
instagram / @ dvanderh x

També pot interessar-te