Habitar en comunidad, escrit per Lacol i La Ciutat Invisible i editat per Catarata, és un llibre que ens parla de les potencialitats de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. En un context en què el neoliberalisme s’ha convertit en ideologia hegemònica, les necessitats vital de la gent han passat a ser nínxols de mercat per als inversors capitalistes i, en aquest sentit, l’habitatge no escapa a la lògica especulativa dels mercats, que molt sovint compta amb la complicitat dels governs.

Enfront d’aquest atac a una de les necessitats bàsiques de les persones com és ‘el dret econòmic, social  i cultural a un habitatge digne i adequat’, aquest model proposa l’habitatge en cessió d’ús perquè la cooperativa mantinga la propietat i la gestió de l’habitatge a llarg termini, perquè consideren que el que és important és garantir l’ús de l’habitatge, en comptes del valor de canvi (el seu valor comercial dins del mercat).

A més a més, com expliquen les autores, ‘el dret a l’habitatge no es pot escindir del dret a la ciutat, entés com el dret a viure en un entorn saludable, agradable i segur’, ja que l’habitatge ‘es converteix en una infraestructura de sostenibilitat de la vida’. D’aquesta manera es presenta com una ferramenta transformadora del món en què vivim i en un recurs per plantar cara a la gentrificació, que amenaça els nostres barris.

És una ferramenta transformadora que posa al centre la reproducció de la comunitat, la qual es va gestant des del començament, fet que comporta que les persones implicades desenvolupen una sèrie d’aprenentatges i pràctiques determinants a llarg termini per al grup. Així es posen damunt de la taula valors com l’empatia, el suport mutu o la gestió de conflictes, fonamentals per a generar comunitat i trencar amb l’egoisme i l’individualisme en què hem crescut.

També és interessant destacar com es concep l’habitatge per tal d’assumir l’horitzontalitat de les cures. Així, cada vegada més projectes cooperatius incorporen la perspectiva de gènere al seu desenvolupament. La Borda, exemple de cooperativa d’habitatge en cessió d’ús, s’autodefineix com un projecte feminista i posa èmfasi en les tasques de cures i dissenyant els seus habitatges tenint en compte criteris de distribució no jeràrquica dels espais. Pel que fa a l’alimentació, un aspecte tan bàsic i central en la reproducció de la vida, podem dir que també s’ha convertit en un aspecte central en les cooperatives d’habitatge. En aquest sentit, hi ha diversos exemples de cuines compartides i, fins i tot, àpats compartits.

Comptat i debatut, estem davant d’un model que aspira a generar comunitat i ho fa a partir de posar en comú els aspectes més bàsics de la vida com són l’habitatge, l’alimentació i les cures. A més, no és limitat a l’autoreproducció sinó que pretén integrar-se i crear xarxa al barri, fomentant diverses activitats que tenen molta relació amb el projecte i posant a l’abast de tothom part de la infraestructura de l’habitatge.

La Repartidora