Pedagogia queer? Com? Quina paraula tan estranya! Exacte! Queer té molta relació amb l’estranyesa, ja que compta amb diverses accepcions com ara rara, rar, extravagant, bollera, marica… La pedagogia queer té com a objectiu la subversió del sistema dominant basat en la dicotomia de gènere, el dimorfisme sexual i l’heteronormativitat.

La pregunta: és xiquet o xiqueta?, es repeteix constantment a totes les embarassades; a les xiquetes que no porten arracades i no vesteixen de rosa; als xiquets que decideixen vestir de rosa i pintar-se les ungles, o a les criatures que no se situen en cap d’aquests dos gèneres, per exemple. Aquestes situacions, que ens resulten tan quotidianes, són el germen de l’assetjament escolar que pateix la majoria de les criatures que no s’ajusten al que el sistema heteropatriarcal ha programat per a elles. Resulta cridaner que se’ls permeta jugar a matar-se o a imaginar ser superherois, animals o pirates, i en canvi no s’accepte que puguen imaginar ser d’un sexe o un gènere diferent del que se’ls ha assignat, o jugar amb l’orientació sexual. El tall dels cabells, la manera d’asseure’s, la roba, els colors, els esports, o l’ús de l’espai són elements polítics que seran vigilats i castigats.

En Benimaclet, el juny passat, vam poder gaudir del taller Acompanyar el desig de ser:  Famílies i criatures de colors, organitzat per l’AMPA del Pare Català. Aquestes iniciatives són estupendes i necessàries, però no suficients. Si fem xarrades puntuals o només parlem de feminisme els 8 de març de cada any, no aconseguirem cap transformació. I si alhora que fem aquestes activitats continuem permitint que el pati estiga ocupat centralment pel futbol construint masculinitat hegemònica, tampoc. Ha de tractar-se des d’una mirada transversal present a totes les activitats i a tota la comunitat educativa.

La infància és un espai polític i per tant no es pot seguir intervenint des d’una perspectiva de tolerància del grup hegemònic cap al grup al qual s’ha desplaçat als marges. Açò és violència. Les criatures tenen dret a viure felices i sense por, tindre cura d’elles és una responsabilitat social urgent. És per això que l’educació hauria de pivotar sobre un paradigma feminista-queer, per a desaprendre i desprogramar el sistema heteronormatiu, i així passar a celebrar la diversitat sexual i de gènere i poder créixer en llibertat.

Com ens recorda Remedios Zafra, a l’art feminista i queer, i pense que també als activismes, podem trobar algunes de les eines per a aplicar aquesta pedagogia transgressora, com són: el sentit de l’humor, la paròdia i la performance, res millor per a desplaçar la por i encuriosir que és el motor de l’aprenentatge. I és que l’escola ha de ser crítica, transformadora, innovadora i creativa l’objectiu final de la qual siga que les criatures cresquen felices, siguen el que vulguen ser, en espais lliures i sense relacions de dominació.

Estem ací, som queer, estem a tot arreu, acostumeu-vos. (Eslògan queer).

text: Olga Maroto Delgado

imatge: Isa Vázquez