Sent espectadora del teu treball, com el definiries? En aquest punt del meu treball sempre estic experimentant amb diferents tècniques i personatges. Però sempre es mantenen elements comuns. Com a espectadora del meu treball crec que diria: “Aquesta tia millor o pitjor, sempre intenta eixir de la seua zona de confort”.

Què t’agrada dibuixar? M’interessen les històries quotidianes, escenes costumistes. M’encanta dibuixar lleones amb mamelles, persones amb la vagina a l’aire i botes de cowboy.

El tarot, la màgia, les societats secretes, semblen temes recurrents en la teua obra, per què aquesta predilecció per aquests mons amb tanta simbologia? Més que les societats secretes, m’interessa l’esotèric, la simbologia paleocristiana i romànica, els bestiaris, el Pantocràtor, etc. Però també em va interessar el tema del Tarot pel costumista que pot arribar a ser.

En “Pussy Tarot Deck” realitzes una reinterpretació del tarot on reivindiques la figura de les dones en aquesta pseudociència. Quina relació trobes entre el tarot i les reivindicacions feministes? No crec que el Tarot en si tinga cap relació amb les reivindicacions feministes. En la meua baralla, com en la resta del meu treball, reivindique el feminisme i la sexualitat, des del meu punt de vista. “Pussy Tarot Deck” va sorgir d’un tiratge de cartes, en aquell moment em va sorgir una fascinació per tota la simbologia que envoltava les cartes. Seguint investigant em vaig adonar que, cregues o no cregues en açò, sempre hi ha una curiositat. A partir d’ací va ser quan vaig començar a il·lustrar el meu propi Tarot.

Als teus treballs, mostres la bellesa més natural, imperfecta. Moltes d’aquestes obres representen dones que miren a l’espectador i que expressen a través del seu cos com es senten, per quin motiu aquest tema és recurrent al teu treball? Com a dona en una societat heteropatriarcal per a mi és necessària una reivindicació feminista. Les dones nues de les meues il·lustracions, que moltes persones veuen com una provocació, empoderen el seu cos, despullant-se de la visió sexualitzada masculina que controla la sexualitat femenina des de sempre. Veiem un clar exemple en la història de l’art on el cos de la dona sempre es veu des d’una perspectiva sexualitzada per l’home. Jo dibuixe el meu cos nu perquè puc i m’ix del cony i si li ofèn a algú és un el seu problema.

Els teus treballs aconsegueixen fer-nos arribar un missatge que incita un canvi d’actitud, una xicoteta revolució, per què has escollit aquest camí? Per a mi és necessari tenir un discurs i transmetre’l amb el meu treball, sense necessitat de tractar aquests temes amb solemnitat, però si amb convicció.

Com veus Benimaclet? M’encanta la seua identitat com a barri i sempre està en moviment, em sent molt acollida sempre que hi vaig.

Parla’ns de la portada per a Benimaclet Entra. La temàtica de l’educació al principi m’ha resultat una mica complexa d’abordar. Simplement he volgut reflectir alguna cosa que em crida l’atenció i que crec que ha de canviar. L’educació sexual, ara mateix, és pràcticament inexistent o superficial, i ja no parlem si eres dona o queer. Des de la meua pròpia experiència com a dona, no vaig tenir cap tipus d’orientació ni pràcticament informació sobre com funcionava el meu cos, així que vaig haver de descobrir-ho per mi mateixa com vaig poder.

Entrevista per Manuel P. Bernat