La transició cap a models agroalimentaris més sostenibles implica anar més enllà de les opcions individuals de consum i en aquest salt d’escala la compra pública alimentària és una eina imprescindible. És necessari construir el pont entre salut, alimentació i cura del territori i llegar-ho a les generacions futures. Aquest és el propòsit d’un menjador escolar agroecològic.

Un menjador agroecològic implica cuinar al col·legi, eliminar els aliments processats, consumir diàriament verdures i fruites de temporada i reduir la quantitat de proteïna animal. La transició a dietes menys càrnies és un d’un dels grans desafiaments de la humanitat en les pròximes dècades, ja que no hi ha terra ni aigua suficients en el planeta per a mantenir el consum de carn actual i la ramaderia intensiva és una de les activitats humanes que més contribueix al canvi climàtic.

També implica consumir aliments produïts per mitjà de sistemes sostenibles. L’agricultura ecològica i la ramaderia extensiva contribueixen a mantenir la biodiversitat, a reduir la dependència del petroli i els agroquímics, a tancar els cicles de matèria i energia i a conservar la riquesa del patrimoni agrari i paisatgístic. Aquests aliments han de ser produïts en el territori o el més a prop possible, amb la finalitat de disminuir l’empremta de carboni associada al transport i revitalitzar les economies locals.

Un menjador agroecològic és també un potent projecte educatiu: identificar el que hi ha sobre el plat amb el qual creix en les hortes de l’entorn evidencia la connexió amb el territori, creant llaços invisibles amb la naturalesa a través de l’alimentació diària i oferint l’oportunitat de reforçar continguts treballats en classe.

A Benimaclet, els menjadors escolars ja s’han posat mà a l’obra, una tendència iniciada fa ja diversos anys pel col·legi Pare Català, que va ser pioner en la introducció d’aliments ecològics en els seus menús.

Al llarg del curs 2016-2017 es va dur a terme en el col·legi Benimaclet La Sostenibilitat al Plat, un projecte executat per CERAI i recolzat per la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià i la Regidoria d’Educació amb finançament de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València, que va consistir a treballar amb tots els agents implicats en l’alimentació escolar (famílies, alumnat, professorat, direcció, monitores, personal de cuina i empresa) per a afavorir el trànsit del menjador cap a un model sostenible, apostant pels aliments saludables, frescos, de proximitat i de temporada i assentant les bases per a la creació d’un Consell Alimentari Escolar.

Per la seua banda, el col·legi Carles Salvador ha participat aquest curs en l’Escola d’AMPAs d’Alimentació Sostenible, una iniciativa impulsada per Justícia Alimentària en col·laboració amb la Confederació d’AMPAs Gonzalo Anaya amb finançament de la Generalitat Valenciana. En la formació, realitzada ja en més de 35 centres, s’analitzen les conseqüències de l’actual model agroalimentari, s’ofereixen consells i trucs de cuina amb especial atenció als desdejunis, esmorzars i berenars i es du a terme una anàlisi del menú escolar amb la finalitat de formular propostes de millora.

La transició agroecològica del menjador és un procés que implica a tota la comunitat educativa. Un dels principals reptes és desenvolupar un espai de diàleg entre l’AMPA, l’equip directiu i l’empresa gestora per a portar aquestes propostes a la pràctica.

Raquel Álvarez Herranz