Maria Maraña

artista del mes · estiu 2018

María Maraña
Portada del número d’estiu

Entrevista per Manuel Perez Bernat

mariamaranya.com

@mariamaranya

Què t’agrada dibuixar?

Lluites col·lectives, personatges empoderats, escenes que conten alguna cosa del que estic sentint. Per a mi té més sentit el treball quan dóna suport a projectes conscients que cal actuar per a canviar el nostre model econòmic i social.

Quins són els teus principals referents?

Violeta Lopiz, Beatrice Alemagna, Carson Ellis, Aitch, Leonora Carrington, Květa Pacovská…

Al teu treball existeix un fort compromís social, quin creus que és el paper de la il·lustració?

Entenc que la funció de l’art, no sols de la il·lustració, és la d’expressar lliurement idees, llançar preguntes, provocar reflexions, i amb aquesta llei mordassa que estem patint és molt més urgent no caure en l’autocensura i enfrontar amb valentia aquesta llei totalment absurda i retrograda. Quan es tracta de rebre encàrrecs i dibuixar allò que uns altres volen comunicar, com en qualsevol treball, pots vendre’t al millor postor sense cap criteri més que el de la pasta o pots ser conscient i dedicar-te a posar l’energia en allò que consideres important, verdader. Dibuixar per a projectes que estan lluitant per una transformació social és molt satisfactori, em fa sentir part d’eixes lluites col·lectives amb les quals compartisc idees.

La defensa per la terra i la lluita per un model de consum més sostenible és un tema recurrent al teu treball, per quin motiu?

Vaig conéixer aquests moviments fa uns anys. Acabava d’arribar a Alacant i el meu amic Bleda, em va enganxar per a pintar una pancarta per a unes jornades de la plataforma per la Sobirania Alimentària. Jo no havia sentit mai açò. A poc a poc, he anat coneixent més sobre el tema i prenen consciència. La sobirania alimentària és una lluita que recull moltes altres:  l’ecologia, l’ecofeminisme, l’economia local, la indústria agroquímica, la defensa de la terra, la crisi energètica… i la llista no acaba. A més, vinc de família de llauradors, per a mon pare la seua vida ha sigut el camp i m’ha transmés eixe amor per la terra i la naturalesa. Cap dels meus germans ni tampoc jo, hem continuat amb la seua tasca, així que quan vaig començar a acostar-me a aquests col·lectius supose que vaig trobar-li sentit a dibuixar verdures en lloc de cultivar-les, continuar la feina de mon pare però amb les meues ferramentes.  

Vinc de família de llauradors, per a mon pare la seua vida ha sigut el camp i m’ha transmés eixe amor per la terra. Continue la seua feina però amb les meues ferramentes com a il·lustradora

Treballant i vivint a Alacant, com se supera l’abisme existent entre la ciutat i el camp?

És molt difícil superar-ho però hi ha prou opcions a la ciutat: grups de consum, horts urbans, punts de recollida, els agricultors s’organitzen per a donar-li eixida als seus productes fent mercadets amb regularitat i la gent cada volta respon més a aquestes iniciatives. Per a mi el punt de trobada és l’hort comunitari de Carolines.

La defensa de l’Horta està molt present a la nostra societat, és una moda?

Pareix que algunes lluites com poden ser la defensa de l’Horta o el feminisme, són susceptibles a ser instrumentalitzades pels interessos polítics o engolides per un mercat oportunista que ens ven tot un estil de vida. Per altra banda, hi ha aquests moviments independents amb un activisme real i sincer. Enmig d’açò pot ocórrer que, estant de moda aquestes lluites, tots aprofiten la situació i part d’aquells grups que van començar sent independents comencen a dependre de l’administració. Aquest joc pot ser perillós, perquè quan la moda passe, aquests que s’han emparat en l’administració probablement no es puguen sostenir i caiguen.

Al cartell que vares realitzar per a la Trobada per la Terra, podem veure una llauradora amb poders, quin superpoder tens?

Jo sóc dibuixant i a més com em diu una amiga, sóc agroil·lustradora.  També puc dormir al costat d’una mascletà.

Estic descobrint els contes com a ferramenta per a treballar amb xiquetes i xiquets, despertar la seua curiositat, reflexionar i jugar, a més d’apropar-me i conèixer cada cop millor un altre tipus de pedagogia

Treballes amb xiquetes i xiquets realitzant tallers, com aproximes els teus coneixements al món infantil?

Ara mateix treballe amb “Va de cuentos” que promou l’acompanyament emocional i respectuós a través de la lliteratura infantil. Amb elles estic fent els laboratoris de lletres i imatges a la biblioteca del MACA. Els laboratoris són sessions per a famílies on fem un apropament a l’art a través dels contes, proposant activitats artístiques, materials pedagògics, creatius i lúdics i creant tota una ambientació per a acompanyar la selecció de llibres i la temàtica de cada sessió. El treball és una passada i l’equip també. Estic descobrint els contes com a ferramenta per a treballar amb xiquetes i xiquets, despertar la seua curiositat, reflexionar i jugar, a més d’apropar-me i conéixer cada cop millor un altre tipus de pedagogia.

També estic col·laborant amb altre projecte:  “Flow. Espacio vivo. Arte y movimiento”, un espai que principalment ofereix classes i activitats entorn de la dansa però amb una mirada pedagògica innovadora que mescla totes les arts. Allí estem fent experiments barrejant el dibuix amb el moviment, la música o les noves tecnologies i obrint aquests experiments al públic amb forma de taller o jam sessions. És molt motivador treballar amb tota aquesta gent tan activa i apassionada per la seua feina, m’estic enriquint molt.

Publicar un llibre per a xiquetes i xiquets té eixe plus de responsabilitat que et fa estar més en guàrdia per a no caure en estereotips o en la moralina

Veient el teu treball, has il·lustrat el conte “La leyenda de los pececillos”, com s’aborda el treball d’il·lustrar un llibre per a xiquetes i xiquets?

“La leyenda de los pececillos” és un projecte ideat per Susana Marruenda, artista villenera. Ella volia autoeditar un llibre-disc amb les seues cançons per a xiquets i xiquetes i em va contactar per a fer les il·lustracions.

Publicar un llibre per a xiquetes i xiquets té eixe plus de responsabilitat que et fa estar més en guàrdia per a no caure en estereotips o en la moralina.

Abordar la història de Susana va ser prou fàcil, és una història senzilla i tendra que parla de transformació, llibertat i respecte.  A més del text, també tenia la gravació de la cançó principal del conte. Va ser molt interessant treballar a partir de la música que em va suggerir moltíssim quant al tractament i l’estil i a imaginar-me els personatges i les seues actituds.

Quin és el teu llibre infantil favorit?

Dels que he descobert últimament, “El oso que no estaba” d’Oren Lavie i Wolf Erlbruch i “¿Qué es un niño?” de Beatrice Alemagna.

Com veus Benimaclet?

És l’oasi dins de València. Fa molt de gust arribar al barri i de seguida trobar-se com en casa.

Parla’ns de la portada.

És el moment de l’intercanvi on també s’intercanvien afectes, idees, projectes i lluites.

Entrevista per Manuel P. Bernat

També pot interessar-te