És possible un mercat ecològic, comunitari i de proximitat a Benimaclet?

text per Natxo Calatayud – Col·lectiu Guaret

«Benimaclet és un poble d’horta». Aquesta afirmació costumista i embafadora que les aborígens no ens cansem de repetir com si es tractés d’un antídot a la gentrificació (paraula de moda), amaga un debat molt més complex i que alguns col·lectius del barri ja fa anys que tracten de posar damunt de la taula: Quin és el model de barri que tenim, i quin és el model de barri que volem.

Però siguem propositius i llancem alternatives. Parlem de quines eines o estratègies ens poden ser útils per revertir aquestes situacions. Parlem del Mercat de Proximitat i Ecològic per al nostre barri.

Perquè (re)pensar quin model de barri volem suposa ineludiblement decidir també quin model de mercat volem.

Els mercats històricament han sigut espais de trobada, de relacions humanes, de cohesió social en definitiva. Qualsevol moviment veïnal que es plantege defensar la identitat d’un barri ha de tindre açò clar. I tots els agents socials i culturals, també. Perquè aquests espais de trobada són llavor de canvi cultural, de transformació social feta a peu de carrer, canviant les regles del joc, invertint la deshumanització del consum irresponsable i salvatge.

Són llavor de canvi cultural, de transformació social, canviant les regles del joc, invertint la deshumanització del consum irresponsable

Ja fa dos anys que els grups de consum del barri, determinats espais socials i gastronòmics, col·lectius i persones, van entendre aquesta hipòtesi i van confluir en una proposta amb cara i ulls: l’Ecomaclet. Aquest, amb uns trets definitoris molt clars: venda directa productora-consumidora; productes ecològics i de proximitat; mercat autogestionat i comunitari i el valencià com a llengua vehicular d’ús. Puc resumir-ho més: sobirania alimentària al barri de Benimaclet. O encara més: Sobirania. Aquesta és la clau, prendre les rengles de les nostres vides en tots els àmbits i tindre les eines per relacionar-nos i viure de forma justa, lliure i sostenible.

L’Ecomaclet: venda directa productora-consumidora; productes ecològics i de proximitat; mercat autogestionat i comunitari i el valencià com a llengua vehicular

Ara, un cop s’ha demostrat la capacitat, la possibilitat i, sobretot, la necessitat i demanda social que és un mercat a Benimaclet, l’Ajuntament de València ha decidit fer un pas endavant per encarar aquest debat i intentar «regular» aquests mercats mitjançant una futura proposta de tipologia i models de cogestió per a un possible Mercat Agroalimentari de Venda No Sedentària. I ho fa amb un procés participatiu en el qual es convida a diferents agents del barri a prendre partit (Ecomaclet, Associació de Veïnes, Associació de Comerciants…). Caldrà veure si participació equival a capacitat de decisió o simplement, com tantes altres vegades, se’ns permetrà parlar per després prendre una decisió des d’altres instàncies que poc o res tenen a veure en el dia a dia del nostre barri. Però aquesta partida cal jugar-la. Perquè no podem donar-los ni una excusa i perquè el futur depén dels nostres actes i de les nostres consciències.

Ara és el moment de recuperar aquells mercats de barri que feien poble i feien comunitat

Ara bé, aquest és un procés que ha de definir també on es troba cadascú: de part de les persones o dels interessos econòmics; de part del rèdit electoral o de part del canvi social; de part de la sobirania alimentària o de part d’aquella agricultura que no respecta la terra ni el territori. Ací, totes hem de ser conscients que l’argument de «hem de fer política per a tots i pensar en totes les opinions» és correcte sempre que no estiguem parlant d’una situació de greuge o injustícia com el que viu hui en dia la xicoteta llauradora ecològica de proximitat (sense canals de distribució ni suport econòmic i social).

Ara és el moment d’uns i d’altres. Ara és el moment de recuperar aquells mercats de barri que feien poble i feien comunitat. On totes ens coneixíem i era més fàcil trobar-nos des de la cooperació i el suport mutu. La sobirania alimentària és el marc per recuperar-ho i la ferramenta per tornar a ser les propietàries de les nostres vides. Fem-ho.

Natxo Calatayud
Col·lectiu Guaret

També pot interessar-te