Fer-se vell a Benimaclet

BE combatiu · juny 2018

Fer-se vell a Benimaclet

Més enllà dels Serveis Socials · Ricard Gozàlvez

Segons la Dra. Boada de la Vall d’Hebron “La vellesa és una etapa més de la nostra vida, on els individus haurien de poder accedir amb la garantia d’una bona atenció. Cal que la societat i les seves institucions ho tinguin en compte i facin que els darrers temps d’aquells que ja ho han donat tot no siguin marginals i de solitud”.

El pas del temps és inexorable per tothom. Fer-se gran forma part de la vida per això, ens trobem davant d’una realitat biològica (totes les persones envellim) i social (amb l’augment de l’esperança de vida hi ha cada vegada més persones grans).

És habitual sentir parlar de soledat, mort sense ningú, invisibilització, indiferència, dependència, violència, pensions indignes i pobresa cap a aquest col·lectiu, el qual,  la seua única companyia en la majoria dels casos és la sòrdida televisió.

Respectem els drets de les persones majors?, fomentem l’exclusió, l’oblit i la soledat d’aquest col·lectiu?

Actualment vivim en una societat on cada vegada tenim menys temps per a dedicar-nos a les cures d’una manera no productiva. Des d’estar i ser amb els altres,  des de gaudir de la companyia, acompanyar en el temps o tasques senzilles del dia a dia sense pensar en el consum i la immediatesa de les xarxes socials. Per això és l’hora que posen damunt la taula una realitat que afecta un ampli sector de la societat i que en algun moment ens afectarà a nosaltres. Preguntant-nos i qüestionant-nos: Els recursos què oferim responen a les necessitats i demandes reals?, la societat actual respecta els drets de les persones majors?, fomentem l’exclusió,  l’oblit i la soledat d’aquest col·lectiu?

Sovint pense en ma uela, en les meues ties i oncles.  Veig com cada vegada em resulta més complicat dedicar-los temps, estar amb ells i elles. Sempre tinc coses millors a fer. El mateix em passa amb les persones velles del barri. Intente recordar i no trobe punts de trobada, espais que compartim,  activitats intergeneracionals de confluència. Sé que aquestes persones existeixen però no les veig, sols, de tant en tant, quan la meua mirada es fixa en algun banc o coincidim per casualitat. Estan molt prop però no les conec, són veïns/es però no raonem, parlen però no els escolte.

Les dones pateixen una doble discriminació i vulneració de drets com a dona i com a persona vella

Per a mi, el principal problema és la soledat, tot i ser un mal endèmic de la societat moderna encara s’agreuja més en les persones majors i en l’interior de les seues llars, on l’absència de suport afectiu i emocional encara fa que es ressenten més d’altres problemes que pateixen com problemes de salut, dependència física o psíquica o situacions econòmiques precàries.

 

Per una altra banda, moltes dones majors s’han dedicat al treball de casa i de cures, han treballat en contractes discontinus o parcials i amb salaris inferiors als homes. Amb tot açò ara es troben en la vellesa amb pensions del tot insuficients. Així, una vegada més trobem la desigualtat de gènere com una pesada bota, on les dones pateixen  una doble discriminació i vulneració de drets com a dona i com a persona vella.

Per tant, considere que una bona atenció ha de convertir la cura no solament en assistencial i sanitària sinó també en participativa, educativa i d’inserció.

 

Creant recursos comunitaris, espais intergeneracionals, fent que la gent major se senta útil i que forme part de la societat, participant i sent escoltada

Devem crear recursos comunitaris i espais intergeneracionals, basats en la corresponsabilitat, les necessitats, les relacions, la companyia i l’aprenentatge compartit.  Fent que la gent major se senta útil i que forme part de la societat, participant i sent escoltada.

Per últim, m’agradaria que totes les persones prenguérem consciència i assumirem la responsabilitat de procurar el benestar i la bona atenció de les nostres persones velles.

Ricard Gozàlvez – Col·lectiu Guaret

També pot interessar-te