El principi de l’ordre

fent mon · juny 2018

El principi de l’ordre
El patriarcat és un orde de poder i condiciona les nostres vides

per Alba Pascual Benlloch

Quan era xicoteta em van ensenyar que existia una única manera de viure i entendre la sexualitat i l’amor, a través de la concepció heteronormativa de la monogàmia i per descomptat de l’heterosexualitat. La imposició de l’heterosexualitat normativa a l’hora de tindre pràctiques sexuals ha marcat els nostres cossos i la manera de construir les nostres relacions. El sexe, sens dubte, està molt vinculat amb la cultura que és la que ens condiciona, la que fa que vegem de determinada manera les nostres relacions i la nostra manera de viure-les.

L’elecció de l’orientació sexual es va construint gradualment, perquè, realment, les orientacions són fluides. Jo vaig créixer sent, o almenys això vaig pensar, heterosexual. La primera vegada que vaig estar amb una dona vaig pensar que era una qüestió d’experimentació, igual que la segona vegada o que la tercera.

La imposició de l’heterosexualitat normativa a l’hora de tindre pràctiques sexuals ha marcat els nostres cossos

Fins hui em costa denominar-me bisexual o parlar de bisexualitat, ja que al llarg de la meua vida he estat amb més hòmens que dones, encara que em senta atreta pels dos sexes. Entenc que és necessari que les coses es criden pel seu nom, encara que jo sempre he parlat d’emocions. I és que per a mi, no és una qüestió de percentatges sinó de capacitat de sentir. La realitat és que els éssers humans som sexuals i posar etiquetes, de vegades, és també una forma de control social en la nostra sexualitat.

Existeixen una multiplicitat d’identitats de gènere, però també hi ha una realitat plural de sexualitats. El binarisme de gènere home/dona és una construcció social, una construcció occidental i inclús recent en la història de la humanitat. De fet, les tribus indígenes d’Amèrica del Nord no discriminaven per diversitat sexual. Es reconeixia inclús que aquestes persones tenien dos esperits i fins van arribar a distingir cinc gèneres. Tot va acabar amb la colonització i les seues categories rígides d’un esperit únic segons l’ideal cristià.

La realitat és que els éssers humans som sexuals i posar etiquetes, de vegades, és també una forma de control social en la nostra sexualitat

La influència religiosa occidental va generar molts prejuís contra aquesta forma de diversitat de gènere, la qual cosa va obligar a prendre una de les dues opcions forçades o a amagar-se per a protegir la teua vida. Quelcom que coneixem bé fins hui en dia.

Com assenyala Judith Butler en El gènere en disputa: “Considerar que les categories fundacionals del sexe, el gènere i el desig són efectes d’una formació específica del poder, requereix una forma de qüestionament crític que es nega a buscar els orígens del gènere, la veritat interna del desig femení, una identitat sexual verdadera que la repressió ha mantingut soterrada. I és que la labor d’aquest qüestionament és centrar -i descentrar- eixes institucions definitòries: el falogocentrisme i l’heterosexualitat obligatòria”.

El gènere defineix tant la feminitat com la masculinitat, i ho fa afirmant estereotips. És, per tant, un concepte que es refereix a la relació entre subjectes que són categoritzats segons el binomi masculí/femení. Per a superar el binomi i tots els binomis en general, potser cal llevar-los el poder que tenen per a anomenar-se i intentar superar-los si entenem aquests termes com a extrems d’un continu i no com a contraris.

Les tribus indígenes d’Amèrica del Nord no discriminaven per diversitat sexual. Es reconeixia que tenien dos esperits i fins van arribar a distingir cinc gèneres

Com deia una professora meua al màster, la norma de gènere, amb els seus estereotips cau sobretot tipus de subjectes, siguen masculins, femenins, heterosexuals, homosexuals, intersexuals, asexuals, trans, queer, etc. És a dir, el patriarcat es construeix per a totes i tots i és un orde de poder, que comença amb un ordenament en masculí-home-heterosexual o femení-dona-heterosexual, i no és més que el principi que ordena i condiciona a poc a poc totes les nostres vides.

Alba Pascual Benlloch

També pot interessar-te