Tanca el Solar Corona

fent ciutat · maig 2018

I va arribar el dia. El dia que sabíem que podia arribar en qualsevol moment. El dia que anunciaven que s’acabava la cessió del solar. Aquell dia en el qual la destinació final reservada per a aquesta parcel·la, de poc més de 600 m² en ple centre de Ciutat Vella, es duria a terme: construir un edifici i urbanitzar una plaça. I tal com l’assemblea es va comprometre en el seu moment amb el propietari, trauen les seues coses i se’n van agraïts.

Ara que tire la vista enrere m’adone de tot el camí fet i de tot el que he après. No ho negaré, sent una mica de tristesa per deixar aquest lloc en el qual prou bones estones he passat i a tanta bona gent he conegut. Els objectes i els llocs ens guarden records, encara que no vulguem.

El Corona porta en el seu ADN moltes de les conductes saludables que tota ciutat necessita per a viure millor

Però la sensació general que tinc és d’alegria i orgull per tot el fet, que és molt. Jo vaig arribar al Corona a principis de 2014, vaig portar un moble i em vaig quedar. Des del primer dia he sigut un més del grup col·laborant, decidint i impulsant tasques i activitats.

Quines han sigut les claus per a l’èxit d’aquesta iniciativa?

1 Precarietat. Un solar o edifici abandonat, o que no s’espera la seua edificació fins que les condicions econòmiques o normatives milloren és una oportunitat. Així es va entendre en l’inici, convertir un brut solar en un jardí accessible per a veïns és una aposta segura. La precarietat permet afrontar totes les accions des del present, tot és per a avui, i açò lleva molt pes a l’hora de prendre decisions.

2 Obert. Tant les assemblees com l’espai han sigut d’accés lliure, sempre. Cap de les activitats realitzades al llarg d’aquest temps ha limitat l’accés, ni invitació, ni taquilla. El Solar Corona era espai públic, gestionat per un grup de veïns.

3 Sense diners. Per a pertànyer a l’assemblea no va caldre abonar quota ni alta. El finançament s’ha aconseguit a força de donatius. S’ha fet molt fora de la lògica del mercat, activitats per a xiquets realitzades pels mateixos pares, concerts, cinema i actuacions teatrals per les ganes de fer i voluntarisme veïnal. Jardineria DIY. Bricolatge extrem. Neteja col·lectiva.

4 Consens. Per a prendre qualsevol decisió s’ha de convèncer a tots. No és el més pràctic, però no et deixes a ningú fora.

5 Llibertat. En el fons, i malgrat no haver gaudit de finançament o ajudes econòmiques per part de les administracions públiques, s’ha permès fer, hi ha hagut confiança i l’assemblea sempre ha tingut clara la seua vocació veïnal, la qual cosa inclou no causar malestar. Autoregulació i responsabilitat.

6 Naturalesa. Si hi ha alguna cosa necessària en el centre de la ciutat és més naturalesa, més arbres. El Solar Corona ha sigut un oasi per a poder relacionar-se directament amb el món vegetal.

Quasi set anys d’activitats culturals i socials promogudes per veïns al marge del mercat i de les administracions públiques

Pense sincerament que l’experiència ha sigut molt positiva per a tots els que hem passat pel Solar Corona siga de manera més activa o només de visita puntual. No m’agrada parlar de gentrificació perquè és com centrar-se en les malalties d’una persona per a entendre el seu estat de salut, quan el millor és fixar-se en l’alimentació, l’activitat física, les hores de somni, etc. En aquest sentit el Corona porta en el seu ADN moltes de les conductes saludables que tota ciutat necessita per a viure millor. S’hauria de fer un esforç normatiu per part de l’Ajuntament per a donar cobertura a aquest tipus d’espais? Estaria bé, però sempre sense coartar la seua llibertat, seria com regular el “mentrestant”, que en realitat és la vida de les ciutats i no tant l’urbanisme oficial que és un monstre lent, pesat i a voltes inhumà.

 

Es tanca el Solar Corona, es tanca l’espai, però ens emportem les abraçades…

 

Javier Molinero Domingo (A.K.A. Sr. Mixuro)
Arquitecte i membre de l’assemblea del Corona

 

També pot interessar-te