Què és la gentrificació?

fent mon · maig 2018

Què és la gentrificació?
O com perdre la identitat d’un lloc

La paraula gentrificació ha passat, en pocs mesos, de ser un terme desconegut a una fórmula habitual en moltes converses. Podríem dir que la gentrificació és, bàsicament, un procés de transformació que experimenten determinades zones urbanes (dins del marc econòmic capitalista) quan la seua població és parcial o totalment desplaçada per l’arribada de gent amb major capacitat econòmica.

El procés s’inicia en àrees que resulten atractives per a potencials nous habitants, en tindre una situació favorable dins del territori (la centralitat de Russafa), una idiosincràsia especial (el “sabor a poble” de Benimaclet), potencialitats econòmiques (l’atractiu turístic de Ciutat Vella o El Cabanyal)… En moltes ocasions, aquestes zones han experimentat una certa degradació prèvia, ja siga per inèrcia del mercat i desatenció de l’administració o obeint a un pla urbanístic especulatiu.

Una dinàmica que fa que un barri deixe d’estar a disposició del seu veïnat per a entrar en un continu procés de venda i promoció cap a l’exterior

Quan es donen aquestes situacions a un barri, és probable que nova gent mostre interés a viure-hi. Parlem de les que s’han anomenat “classes creatives” (artistes, universitaris, joves amb professions liberals, emprenedors…). La seua aparició genera una revalorització (dit en termes econòmics) de l’activitat del barri i suposa una primera pujada del cost de la vida, que implica una onada de desplaçament poblacional: la gent més humil que ja hi vivia, ara no podrà assumir l’encariment. Això va succeir fa quasi 10 anys a Russafa, i està passant hui al Cabanyal.

La població més afectada és, la de menors recursos, que no pot decidir on vol viure

Aquesta revalorització genera interés per part de l’administració (traduït en obres públiques i inversió) i de classes socials amb més capacitat adquisitiva, que se senten atretes pel nou look, dinamisme i comoditat que ara mostra la zona. Això comporta un nou encariment de l’habitatge i el comerç i fomenta una altra sèrie d’expulsions. Potser vos sona del que està passant a Benimaclet o a Ciutat Vella.

Després, si hi ha perspectiva de creixement del mercat immobiliari i del sector turístic, es pot donar una altra fase on capitals estrangers (cada vegada menys promotores locals tenen capacitat econòmica per a competir amb empreses internacionals) compren finques i solars com a rendibles inversions. Aquesta etapa l’està experimentant actualment Ciutat Vella.

Aquests processos generen un efecte centrífug que va passant d’un barri a un altre quan, per exemple, els nouvinguts que s’instal·laren en Benimaclet ja no poden pagar els lloguers de la zona, es traslladen a Orriols i generen allí una pujada dels preus, que està començant a expulsar a la gent més humil d’aquest barri.

Al final, la població més afectada és, com sempre, la de menors recursos, que dins d’aquesta lògica econòmica no té capacitat per decidir on vol viure, i s’ha de conformar amb els espais que el mercat considera menys profitosos. Hui en dia, un bon nombre de famílies pobres se n’han hagut d’anar de la ciutat per instal·lar-se als pobles de l’àrea metropolitana, augmentant la jerarquització territorial de la ja molt segregada València.

 

La lògica de benefici està esclafant el dret a l’habitatge digne, i tots, d’una manera o altra, estem espentant la roda

Òbviament, aquestes fases representen una simplificació, ja que la gentrificació és un procés multifactorial, ràpid i mutable. En tot cas, estem parlant d’una dinàmica que fa que un barri deixe d’estar a disposició del seu veïnat per a entrar en un continu procés de venda i promoció cap a l’exterior. A poc a poc, la lògica de benefici està esclafant el dret a l’habitatge digne, i tots, d’una manera o altra, estem espentant la roda.

El Rogle. Cooperativa Valenciana
633 889 439 / 963 066 798
elrogle.es

També pot interessar-te