Paradigma

be actua · abril 2018

Paradigma
Entrevista a Bea Insa per Alejandro Murcia

Teatro Círculo
12, 13, 14, 15 d’abril – 20:30h
C/ Prudenci Alcón i Mateu, 3

Fotos: Miriam del Prado i Ángel Mirou

La directora d’una gran farmacèutica comercialitza amb unes dubtoses píndoles que asseguren curar la depressió postpart. Una treballadora que s’encarrega de netejar el despatx de la directora sofreix un seriós accident. Una mare, clienta de la farmacèutica, pren les píndoles, sense tenir en compte els greus efectes secundaris.

Amb aquesta sinopsi es presenta “Paradigma (o com Big Pharma va curar la meua depressió postpart amb Storytelling)”, el testimoni de tres dones diferents, al voltant d’una història plena de crítica mordaç a la desigualtat de gènere i classe, al capitalisme despiadat i a la comercialització de la felicitat, usant una posada en escena que experimenta amb el fet visual i el sonor.

El projecte, escrit per Ángel Mirou, dirigit per Pako Revueltas i protagonitzat per l’actriu Bea Insa, arriba al Teatre Círculo, després de la seua estrena a les sales de Bilbao, per parlar de temes que, cada vegada més, s’aguaiten amb certa timidesa, però molta valentia a la nostra realitat social.

El testimoni de tres dones, una crítica mordaç a la desigualtat de gènere i classe, al capitalisme despiadat i a la comercialització de la felicitat

Què és “Paradigma”? “Paradigma” és una tragicomèdia contemporània sobre l’abús de poder de les farmacèutiques, el capitalisme salvatge i la maternitat.

Com neix la idea de l’obra? L’obra neix a partir d’una conversa entre autor i actriu. Ella li transmet el desig de crear una obra a partir de dones de diferents estatus socials que comparteixen un conflicte.

“Paradigma” exposa diverses realitats causants de la desigualtat. Quina creus que és la més perillosa? La realitat més perillosa és sempre de qui té més poder. El poder és corrupte, injust, capitalista i cruel.

La realitat més perillosa és sempre de qui té més poder. El poder és corrupte, injust, capitalista i cruel

En quina situació creus que es troba la posada en valor del testimoni femení? Estem en un moment en què el testimoni femení va agafant cada vegada més força i, per fi, comença a tenir-se en compte. Aquesta obra parla de desigualtats, però no només de gènere, sinó també socials, econòmiques, ètiques… Estem front “un canvi de paradigma” controlat pels diners.

Es tracten qüestions com la depressió postpart o la perillosa omnipotència de grans corporacions. Resulta un atreviment parlar d’aquests temes hui en dia? És necessari reunir valor a l’hora de generar controvèrsia? Realment, amb les notícies que llegim cada dia sobre presó i multes desfasades contra cantants o humoristes gràfics o qualsevol persona, sí que pense, a vegades, que estem perdent la noció sobre on estan “els límits”. Cosa que és bastant terrible, perquè no hauríem de tenir-los. Sí, crec que és un atreviment dir que no estem d’acord amb el sistema, que s’està jugant d’una manera molt perillosa i molt perversa, però no podem seguir més temps callats. Com a creadors i creadores, ens toca prendre decisions sobre què és allò que volem contar i com. Nosaltres hem apostat per un espectacle que va més enllà de l’entreteniment, que posa un espill davant del públic i diu “Senyors, açò és el que hi ha!”, això sí, amb molt d’humor, amor i bon fer.

Quin impacte t’agradaria generar en els espectadors? L’impacte s’aconsegueix quan el públic empatitza amb les protagonistes. Pots eixir un poc trastocat, però hauràs viscut una experiència física i emocional molt intensa. Açò és el que estem comprovant amb el públic que ja ha vist l’obra al  País Basc. És una muntanya russa d’emocions, com diu el nostre autor Ángel Mirou: “Vas de l’horror a la rialla, i de la rialla a l’horror, com quan navegues per internet”.

Entrevista per Alejandro Murcia
Fotos: Miriam del Prado i Ángel Mirou

També pot interessar-te