Complint-se poc més de 10 anys de la seua primera publicació a França i després d’un any descatalogat, Literatura Random House recupera un text icònic per al feminisme europeu. Amb un estil directe però reflexiu l’autora desgrana alguns dels episodis que van marcar la seua vida i que no són sinó fruits de la societat heteropatriarcal i capitalista en la qual vivim. Cada capítol d’aquestes breus memòries?, assaig?, és un qüestionament de la nostra rutina diària que ens convida a repensar-nos i a repensar el món decadent que ens envolta.

Què podem trobar en Teoría King Kong? Una crítica frontal al capitalisme que feminitza la pobresa i que desvaloritza les dones quan són elles les cuidadores i desvaloritza també el procés de revictimització de les dones que han patit una violació. Crida a l’empoderament de la dona, a l’empoderament de la víctima, a arrabassar-li al capitalisme aquest poder de submissió i humiliació.

Virginie parla des del punt de vista d’una dona forta i lliure que ha sigut tot el que ha volgut ser en aquesta vida, sense etiquetes, sense lligams: venedora de discos, escriptora, directora de cinema, prostituta, crítica musical, cantant de rap i treballadora de peep-show. Totes aquestes vivències enriqueixen el seu relat, no solament el biogràfic com ara Teoría King Kong, sinó també les seues novel·les àmpliament aplaudides per crítica i públic; com mostren la quantitat de premis que ha rebut (Premi de Flore, Premi Renaudot, Premi La Coupole) o l’èxit de vendes de Teoría King Kong o de la seua trilogia Vernon Subutex. És precisament l’últim lliurament de Vernon Subutex que ens ha arribat el passat mes de gener, també de la mà de Literatura Random House, la que ha tancat aquesta història enquadrada dins del neopunk francés. Una història sobre la decadència, una volta més, de la societat francesa que bé es pot extrapolar al conjunt d’Europa, encarnada en la pell d’un vell rocker i venedor de discos.

Virginie Despentes se’ns dibuixa com una de les autores més fascinants de la narrativa actual europea i de qui esperem amb impaciència la reedició de  Bye, Bye, Blondie, Lo bueno de verdad, Perras Sabias o Fóllame (que, per cert, ella mateixa va portar al cinema en 1998 en col·laboració amb Coralie Trinh Thi). Tota una experiència submergir-se en l’imaginari d’aquesta autora amb els ulls i la ment ben oberts. Sense prejudicis.

Alodia Clemente