Máscaras que alumbran

fent ciutat · novembre 2017

Máscaras que alumbran
La creació artística com a eina d’evasió i recuperació emocional

facebook.com/mascarasquealumbran

 

“Máscaras Que Alumbran” és un projecte d’Arteràpia i Creació acompanyada, creat per Mariangela Buonaguro i Elena Cadore en col·laboració amb l’Associació Ambit de València. Està pensat per als reclusos del Centre Penitenciari de València a Picassent i neix de la necessitat de donar visibilitat a un col·lectiu minoritari: els joves i les joves (des dels 18 fins als 21 anys) actualment residents en el centre.

“Máscaras que Alumbran” és un projecte amb finalitats terapèutiques en el qual els instruments artístics no tenen com a finalitat la creació de l’objecte o del producte artístic; el que pretenem és “activar processos creatius que faciliten la rehabilitació i la reinserció social a través de les ferramentes artístiques”. L’objectiu fonamental del taller és acompanyar la persona cap a una comunicació íntima i personal, intervinguda per l’ús d’eines artístiques i dinàmiques de diversos tipus.

El fet que a Espanya el 50% de les persones recluses són reincidents, indica que “al sistema penitenciari” li falten eines i metodologies que permeten i faciliten vertaders processos de reinserció social una volta complida la condemna. El nostre dubte, al voltant dels models de rehabilitació que “el sistema-presons” hui dia proposa, es troba sintetitzada en una pregunta molt bàsica: Pot una persona rehabilitar-se, tancada entre les parets d’una habitació? Estem convençudes que no: el tancament genera sentiments adversos a la reinserció i per açò són fonamentals tallers i activitats que ajuden al jove pres en la re-elaboració de les seues emocions i del seu present.

Creiem que l’acte creador representa, per la seua naturalesa, una trobada amb el món interior: trobada sanadora que dóna lloc a una acció de comunicació, d’expressió i de curació. Des d’aquest punt de vista la pràctica artística (l’ús de la dinàmica teatral, el joc, la presència del grup, l’acompanyament constant dels facilitadors) es transforma en eina per a ajudar al jove reclús en l’elaboració de present i en la comprensió del seu propi estat emocional, acompanyant-ho en el descobriment dels seus “recursos interns”, eines indispensables per a una vertadera activitat de recuperació i reintegració.

Pensem que la presó no ha de ser un lloc on complir càstigs, creiem que proposar la integració de la pràctica de l’Arteràpia puga deixar la seua petjada profunda i acompanyar la persona en una experiència tan extrema.

El projecte “Màscaras que Alumbran” té el compromís social de donar visibilitat a l’experiència humana que es genera en absència de llibertat i que s’oculta darrere dels murs, amb l’objectiu de crear interaccions socials i reflexions sobre la relació entre la realitat dels detinguts i la seguretat social de cadascú.

Equip Máscaras que alumbran

També pot interessar-te