I tu? Gentrifiques?

fent barri · novembre 2017

I tu? Gentrifiques?

Benimaclet i CSOA l’Horta no són aliens a la gentrificació

facebook.com/CSOAHorta
horta.noblogs.org

Les últimes dècades s’ha parlat més i més de la gentrificació. Centenars de col·lectius, grups de científics i periodistes d’investigació han tractat, analitzat i reflexionat sobre aquest tema. La dinàmica, el procés, els diferents aspectes i les conseqüències de la gentrificació i el rol dels pioners, com ara estudiants, artistes o tribus urbanes, són ben coneguts. En quasi totes les ciutats s’està fent front en contra d’aquest fenomen; moltes iniciatives veïnals des de dècades, com per exemple en barris com Kreuzberg a Berlín o Malasaña a Madrid. Encara que els processos de comercialització, expulsió i gentrificació pareixen quasi imparables, també han existit èxits que han frenat els processos o s’han enfrontat als seus pitjors símptomes.

Les raons que ho provoquen es troben al sistema econòmic en què vivim i en el que estem socialitzades: el capitalisme.

Amb la seua tendència de creixement i la seua recerca constant de nous mercats i productes comerciables (siguen materials o immaterials), el capitalisme té la capacitat d’integrar quasi totes les formes de vida, de produccions, d’expressions culturals, etc., en la seua lògica de plusvàlua i competició econòmica. També formes que expressen crítiques al mateix o intenten crear una consciència anticapitalista,  no estan segures de la seua explotació i integració. Com a exemples hi ha prou sèries i pel·lícules suposadament crítiques amb el capitalisme produïdes per les grans empresses que dominen el món audiovisual; els CDs de Rage Against the Machine estan distribuïdes per Sony BMG, en molts festivals alternatius toquen les que tenen la productora més competitiva, samarretes de “feminist” que es poden comprar a H&M i productes ecològics ara sols són una marca més al Lidl.

A més el capitalisme influeix en tots els nivells de l’educació i socialització d’on som partícips. Seguint la necessitat d’expressar la nostra identitat i individualitat caiem constantment en el joc de la comercialització. Volem sentir-nos part d’una tribu urbana, una classe, un grup cultural o ideològic, i volem moltes vegades que siga visible. Distinció cultural a través del consumisme: la roba que portem, els aliments que consumim, els esdeveniments on acudim, els estils de vida que tenim, els barris on vivim, etc.

Benimaclet no està fora d’aquesta lògica capitalista, però vivim un procés de gentrificació diferent on la degradació no és l’eix inicial del procés, sinó factors com la ubicació prop de les universitats i la nova marca de Benimaclet que “mola” per l’oferta cultural i comercial, i per la festa. Però amb les mateixes conseqüències: augment del preu de vida, instauració de nous comerços i serveis al gust i necessitat de les noves veïnes elititzant el barri. Fent així que les veïnes no senten el barri propi i per contra els futurs usuaris el veuen com un objecte més de consum.

Amb tot açò som conscients que el CSOA l’Horta juga un paper també en aquest tipus de gentrificació que donen una marca diferent d’un barri i contribueixen a una dinàmica que converteix un barri en un barri de moda. Però també sabem que açò es dóna pel sistema econòmic, polític i social en el qual vivim.

Dins d’aquesta realitat veiem important reflexionar aquests perills i ser honestes amb ells. Intentem negar-nos a la comercialització i mercantilització i treballem de base per impulsar l’autoorganització i consciència crítica.

En tot el nostre activisme, moltes vegades en un marc més reformista, tenim clar que l’objectiu ha de ser crear una societat més enllà de la competició, explotació, injustícia social i destrucció de la terra.

Assemblea CSOA l’Horta

També pot interessar-te