Tomba Swing; Darrere aquest nom es troba Rogelio. One Man Band en aquest projecte de rock and roll, garatge, swing salvatge, etc., a més de ser part d’Aullido Atómico, dissenyador, portadista, dibuixant de còmics, retratista i figura de pes en l’escena underground valenciana. Inquiet, visceral i polifacètic autor de llibres de dibuixos, còmics i discos.

Com descrius la teua proposta d’One Man Band? Una absurda mescla de comèdia macabra i melodies apegaloses. Una banda d’un, on a voltes dos. Surrealisme pop arrabalero. Una manera il·legal de fer diners.

Tractant-se d’algú amb tantes facetes, quines influències té el teu actual xou? Has estrenat un directe apropiat per a teatres, en què consisteix? La presentació del nou disc Bucles de arraval es va fer amb un muntatge teatral en l’Espai Inestable aquest juliol passat. Sota la forma inventada d’un fals musical experimental conjuminàvem els nous temes amb il·lustracions animades que ens ensenyaven l’absurd procés creatiu dut a terme per a tan monumental treball. Un fart de riure.

Com a observador i retratista a més de músic, quines mancances veus en la projecció de l’escena musical valenciana? Què és el més positiu que destacaries? El que he pogut observar tocant molt fora, és que no estem tan malament ací. Per descomptat no estic parlant de la situació laboral del músic, desprotegit per l’ambigüitat legal amb un govern i altre, sinó més prompte d’una energia vacilona que fa funcionar les coses. Hi ha ganes de fer, pertot arreu (músics, sales, promotors, públic…), el que no hi ha és una estructura a la qual agarrar-se per a fer aquestes coses d’una manera no precària o insegura. Per tant, la mancança principal que veig és el desinterés per la cultura de base en l’àmbit administratiu i el més positiu, la xarxa alternativa que creu en aquesta cultura de base tan necessària i que fa possible que existisca.

Parla’ns un poc dels teus altres projectes en estudi i en directe. Amb l’altra banda que tinc, Aullido Atómico, traurem disc nou el 7 d’octubre. Es diu Decadencia i ho gravem en directe en La Mina, l’estudi de Raúl Pérez, un gurú sònic al qual estem molt contents d’haver conegut. La veritat és que creiem que amb aquest nou disc aconseguirem els modests objectius que ens hem proposat. Dominar el món vull dir.

Quin tipus de música escolta Tomba Swing a part dels estils obvis que fonamenten la teua proposta? Doncs a voltes se me’n va l’olla i comence a escoltar pianistes russos avantguardistes prerevolució o deixe d’escoltar música i solament veig vídeos en Youtube d’Instant karma i coses així. M’obsessione amb coses compulsivament que després abandone. Un poc així a la manera random.

Següent objectiu en marxa? Sempre, ara estic movent el dossier de Bucles de Arraval per a teatres per a la pròxima temporada, presentant el disc de Tomba Swing en l’àmbit nacional i d’ací a poc, la gira d’Aullido Atómico, que es veu llarga.

Entrevista per Antonio José Iglesias