Alça l’aixada

fent barri · octubre 2017

Alça l’aixada
davant el PAI Benimaclet

No es tracta d’un capritx de neohippies o de romàntics ecologistes. És el desig de tot un barri que s’ha anticipat als interessos dels bancs i constructores. No només defendrem els nostres horts urbans, aconseguits a base de lluita comunitària, sinó que volem ampliar els espais verds de socialització. Enfortir la nostra organització i la nostra comunitat és l’objectiu de la defensa del nostre barri. Ens rebel·lem perquè volem seguir sent un barri hortolà.

El seu projecte és el de la lògica industrial, el de la modernitat capitalista, el d’optimitzar els guanys a qualsevol cost, fins i tot la vida. El seu model caduc, la rajola, és el que ens ha arrossegat en gran part a la crisi econòmica actual. No senyors de la construcció i la usura! No estem disposats a tornar a passar per ací! Ja no som als anys noranta, sabem el que han fet a La Punta i en altres barris i pobles de València. Volem un barri habitable, per a les nostres filles i fills, per a les nostres àvies i avis, per a nosaltres.

No volem un mur de finques que ens aïlle dels nostres orígens. No estem disposades a sacrificar els nostres horts a canvi de ciment i massificació. El PAI, tal qual vosaltres el projecteu, representa la clausura d’un procés històric de comunió entre el barri i la cultura de l’horta. És una amenaça latent que destruirà les nostres senyes d’identitat. La vostra proposta està pensada per a un barri de persones que no conviuen, que no respiren.

El nostre model és un altre, el de la comunitat i la Terra. Per aquesta raó, entre totes i tots, ens hem trobat diverses vegades a pensar el nostre barri i hem generat una proposta justa: “Benimaclet: integració ciutat-horta”. Tot el món guanya. Aquest exercici de democràcia exemplar, ha estat acompanyat per les universitats públiques i ha aconseguit el suport decidit de l’Ajuntament de València –Compromís, PSPV, València en Comú-. Reconeixem que han invertit diners i que ni el govern ni nosaltres podem tornar-los. Si heu de construir, aleshores volem que les zones verdes creixen i que per una vegada, l’horta li guanye a la ciutat. Que feu diners però que edifiqueu el menys possible.

Fa més d’un segle, quan la teòrica marxista Rosa Luxemburg no podia imaginar-se que la lògica industrial del capitalisme i el socialisme ens portaria a la vora del col·lapse, va parlar de «socialisme o barbàrie». Un grup de marxistes crítics, entre 1946 i 1967 va utilitzar aquesta mateixa consigna per autonomenar-se i criticar els desvaris dels règims socialistes. Avui, a Benimaclet, ja ben entrat el segle XXI, en plena crisi de la modernitat capitalista, la disjuntiva s’actualitza i és clara. No importa qui finalment siga l’agent urbanitzador, Grup Urbem, Metrovacesa o el que siga, els que vivim ací defensarem el nostre barri, no tenim opció: Horta o barbàrie.

Carlos Soledad

També pot interessar-te