Ribes Cooked

BE artista · estiu 2017

Ribes Cooked
Entrevista per Manuel Pérez Bernat

ribescooked.com

facebook/ribescooked2

twitter i instagram/@ribescooked

Valencià

Què t’agrada dibuixar? D’entrada estic obert a tot tipus d’històries, allò que veig i m’envolta (sigui virtual o real), però especialment aquelles on es presenta un conflicte, situacions on es crea una tensió. També crear personatges per dotar-los de personalitat pròpia.

La teua trajectòria passa per la pintura i l’art contemporani. Amb què et quedes de cadascuna d’elles? Per a mi la pintura és un procés més íntim, d’un diàleg molt més intern i d’un procés molt més llarg. En la il·lustració d’entrada ja estàs connectat amb quelcom exterior, formes part d’alguna cosa més i és molt més immediat i directe. En el meu cas la manufactura del primer i la digitalització del segon també em permet mentalment situar-me en llocs diferents.

Per què Ribes Cooked? Quina és la història darrere del nom? A partir del meu cognom, Ribes, sorgeix com un desdoblament de mi mateix que em serveix per a prendre distància de la meva trajectòria com a pintor. Com si tot el que havia fet fins ara ho passés per la paella i aparegués un plat nou.

Quines són les teues principals influències? Centrant-me en disciplines visuals, el cinema en general és un llenguatge que sempre ha estat molt present. Però sobretot pintors, de totes les èpoques: la pintura clàssica, Goya, Munch, l’expressionisme i neoexpressionisme alemany, la transvanguàrdia italiana, Hockney, Neo Rauch o artistes més interdisciplinaris com Thomas Schütte. Sobre il·lustració, un dels noms que em crida més l’atenció del panorama actual és Icinori.

Tens una forma de representar la realitat molt definida. Com vares arribar a ella? Trobes important la necessitat de tindre un estil que t’identifique ràpidament? Va ser en començar a treballar amb vectors, quan utilitzes una eina te l’acabes fent teva i en aquest procés d’investigació d’un llenguatge acaba sortint una manera de fer que t’és pròpia. Sobre la importància de tindre un estil, al final no deixa de ser la teva marca, en tot cas hi ha estils o maneres de fer que diuen més que altres.

Quin és el teu procés creatiu? Primer agafo un llapis i un paper per situar-me i depenen de si es tracta d’un encàrrec o no, vaig més a la idea o deixo que el llapis em porti. Quan més o menys tinc clar els elements i la composició començo amb l’ordinador. Si he de buscar referents o motius, Google és la gran solució.

Podríem definir-te com l’artista de les mil capes, per què aquesta tècnica? Treballo amb eines digitals i trobo que la superposició de capes i les transparències és una manera d’apropar-me a la pintura sense utilitzar efectes pictòrics que la imitin. El resultat és eteri i voluminós a la vegada i la combinació de capes crec que dóna més matisos a les imatges.

La teua paleta cromàtica és molt viva i vibrant, per quin motiu? Deu ser per la meva formació com a pintor, el color m’atrau molt, els colors diuen moltes coses i estan a tot arreu, la mateixa natura està plena de contrastos cromàtics.

Personatges i realitats quotidianes són temes que treballes moltíssim, per què aquesta predilecció per les xicotetes històries? De qualsevol lloc o qualsevol personatge pot sortir una història. Sempre s’acaben transformant en una altra cosa.

El món de la il·lustració està ple de retrats de persones perfectes i ideals, com són els teus? Suposo que una mica grotescos. M’agraden els retrats perquè em permet utilitzar la superfície de la cara com un espai per omplir-lo de capes, colors i formes, un lloc on passen coses, que a la vegada serveixen per a definir els personatges.

La política, el feminisme, una societat hiperconnectada o el medi ambient són temes recurrents al teu treball, tractats des de l’humor amb una perspectiva sarcàstica però també prou optimista. Per què has triat aquest camí? És com em surt, és com veig les coses, val més riure’s de la realitat que ens envolta i d’un mateix. L’humor et permet sortir de la normalitat, crear situacions dispars i diferents. I a més és un vehicle idoni per obrir la ment i sortir de pensaments dogmàtics.

En el món on vivim, ràpid i fugaç, quin creus que és el paper de la il·lustració? Precisament fer que et paris per un moment davant una imatge que no és només informació. Obrir-te les portes a una part més creativa i sensitiva de l’individu.

Pots viure exclusivament del teu treball? És complicat, de fet encara m’estic situant davant d’aquesta professió. Si s’hi pot viure, t’ho diré d’aquí a uns anys… però pinta difícil.

Com és Barcelona, la ciutat en la qual vius? I la teua ciutat somiada? Barcelona està plena de gent i cotxes. La meua ciutat somiada tindria menys gent i menys cotxes i molts parcs.

Ens fa molta il·lusió que un artista de Barcelona vulga col·laborar en la nostra revista. Com vàrem arribar a tu? Per internet, mirant il·lustradors em vaig topar amb una portada vostra. Em va cridar l’atenció la qualitat de les portades i que fos una iniciativa de barri. I vaig pensar que m’agradaria molt formar part de la vostra revista.

Entrevista per Manuel Pérez Bernat

També pot interessar-te