Els murs de les ciutats expliquen tan­tes històries com els llibres. La història del muralisme llatinoamericà ens parla de l’apropiació dels murs com a grans llenços per a l’expressió del poble, sem­pre com un lloc de resistència, alternatiu, no-oficial i en constant disputa.

En el context de l’exposició Women in work, realitzada en la sala d’exposicions de la UPV entre els mesos de març i maig d’enguany, es va convidar al col·lectiu de gràfica xilena Ser&Gráfica a desenvolupar un projecte de reflexió i creació comuni­tària. A final de maig es van dur a terme les jornades de creació de peces gràfiques en Benimaclet. Guiats per la metodologia de treball de Ser&Gráfica, els tallers van acabar amb una basta producció de car­tells amb els quals es van intervenir els murs del Solar María.

A través de la reflexió entorn de dife­rents temes relacionats amb la dona en la història des d’una perspectiva femi­nista, el fet colonial i la interculturalitat, es produeixen dissenys que posterior­ment s’imprimeixen en serigrafia i el dia 5 d’abril es peguen en els murs del solar. Pocs dies després, la pegada de cartells és intervinguda amb signatures, penis i in­sults; després d’açò, els insults són inter­vinguts amb un text en lletres roges: “Fóra masclistes del barri”; després, una altra in­tervenció amb més penis; i finalment es torna a intervenir amb la coneguda frase de la feminista Rosa Luxemburg: “Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliu­res”.

Els murs del solar es van transformar en un diàleg obert. Seguit activament per xarxes socials, aquest succés en poc temps va reflectir l’eterna disputa de l’espai pú­blic, però ja no en aquesta tensió històrica amb la institucionalitat, ara era una dispu­ta entre subjectes, entre ideologies i llen­guatges. Llavors sorgeixen preguntes com què va ser el que realment va molestar de la intervenció en el solar? El paper, els missatges o l’apropiació del mur. Inde­pendent de quina siga la resposta, la veri­tat és que va reflectir aquesta nova lògica de propietat que s’apodera dels carrers i que caracteritza aquests temps, que ja no reclama un espai veritablement públic, sinó que cerca expressar el “meu”, com a antítesi al “nostre”.

El sentit de la propietat en pugna amb el comunitari. Aquesta lògica, encara que moltes vegades no siguem conscients d’açò, és l’expressió d’un moment his­tòric dominat per un model econòmic que necessita que cada ésser humà es desenvolupe de manera individual i aïlla­da, sense relació amb uns altres ni amb el seu entorn.

És per açò, que en aquests dies, les accions comunitàries poden transformar-se en xi­cotetes formes de resistir i de decidir com volem viure.

Així naix la proposta d’una nova interven­ció per al Solar María, també de creació col·lectiva, que rescata la frase de l’última intervenció i expressa la posició de la figu­ra de la dona com a lliurepensadora, que alberga entre els seus cabells la consciència de la diversitat i l’equilibri, guiada pel vol lliure d’una alosa. Aquest mural no només rescata una imatge, colors i una frase, sinó que és l’expressió de l’organització co­munitària en un mateix sentir i pensar.

La nova proposta, lluny de continuar dis­cussions, proposa retratar el clima del barri que sí que volem viure, que es resisteix a caure en les lògiques de la propietat, per a compartir motius comuns que òmpliguen els carrers recordant-nos que són habita­bles, i que el feminisme es tracta d’una actitud conscient amb la qual habitem el món, que considera l’exclusió històrica de les minories i que treballa activament per a viure el món que volem avui, no demà.

text: Valentina Paz Henríquez

fotografia: Victor Suarez Ballesteros