Una intervenció, una altra intervenció…

Diàlegs a través d’un mur

  • intervenció amb cartells feministes

  • apareixen les primeres pintades

  • masclismes fora de Benimaclet!

  • Frase de Rosa Luxemburgo

  • intervenció col·lectiva

  • 48h després…

  • amor ratllat

Valencià

Els murs de les ciutats expliquen tan­tes històries com els llibres. La història del muralisme llatinoamericà ens parla de l’apropiació dels murs com a grans llenços per a l’expressió del poble, sem­pre com un lloc de resistència, alternatiu, no-oficial i en constant disputa.

En el context de l’exposició Women in work, realitzada en la sala d’exposicions de la UPV entre els mesos de març i maig d’enguany, es va convidar al col·lectiu de gràfica xilena Ser&Gráfica a desenvolupar un projecte de reflexió i creació comuni­tària. A final de maig es van dur a terme les jornades de creació de peces gràfiques en Benimaclet. Guiats per la metodologia de treball de Ser&Gráfica, els tallers van acabar amb una basta producció de car­tells amb els quals es van intervenir els murs del Solar María.

A través de la reflexió entorn de dife­rents temes relacionats amb la dona en la història des d’una perspectiva femi­nista, el fet colonial i la interculturalitat, es produeixen dissenys que posterior­ment s’imprimeixen en serigrafia i el dia 5 d’abril es peguen en els murs del solar. Pocs dies després, la pegada de cartells és intervinguda amb signatures, penis i in­sults; després d’açò, els insults són inter­vinguts amb un text en lletres roges: “Fóra masclistes del barri”; després, una altra in­tervenció amb més penis; i finalment es torna a intervenir amb la coneguda frase de la feminista Rosa Luxemburg: “Per un món on siguem socialment iguals, humanament diferents i totalment lliu­res”.

Els murs del solar es van transformar en un diàleg obert. Seguit activament per xarxes socials, aquest succés en poc temps va reflectir l’eterna disputa de l’espai pú­blic, però ja no en aquesta tensió històrica amb la institucionalitat, ara era una dispu­ta entre subjectes, entre ideologies i llen­guatges. Llavors sorgeixen preguntes com què va ser el que realment va molestar de la intervenció en el solar? El paper, els missatges o l’apropiació del mur. Inde­pendent de quina siga la resposta, la veri­tat és que va reflectir aquesta nova lògica de propietat que s’apodera dels carrers i que caracteritza aquests temps, que ja no reclama un espai veritablement públic, sinó que cerca expressar el “meu”, com a antítesi al “nostre”.

El sentit de la propietat en pugna amb el comunitari. Aquesta lògica, encara que moltes vegades no siguem conscients d’açò, és l’expressió d’un moment his­tòric dominat per un model econòmic que necessita que cada ésser humà es desenvolupe de manera individual i aïlla­da, sense relació amb uns altres ni amb el seu entorn.

És per açò, que en aquests dies, les accions comunitàries poden transformar-se en xi­cotetes formes de resistir i de decidir com volem viure.

Així naix la proposta d’una nova interven­ció per al Solar María, també de creació col·lectiva, que rescata la frase de l’última intervenció i expressa la posició de la figu­ra de la dona com a lliurepensadora, que alberga entre els seus cabells la consciència de la diversitat i l’equilibri, guiada pel vol lliure d’una alosa. Aquest mural no només rescata una imatge, colors i una frase, sinó que és l’expressió de l’organització co­munitària en un mateix sentir i pensar.

La nova proposta, lluny de continuar dis­cussions, proposa retratar el clima del barri que sí que volem viure, que es resisteix a caure en les lògiques de la propietat, per a compartir motius comuns que òmpliguen els carrers recordant-nos que són habita­bles, i que el feminisme es tracta d’una actitud conscient amb la qual habitem el món, que considera l’exclusió històrica de les minories i que treballa activament per a viure el món que volem avui, no demà.

text: Valentina Paz Henríquez

fotografia: Victor Suarez Ballesteros

Castellà

Los muros de las ciudades cuentan tantas historias como los libros. La historia del muralismo latinoamericano nos habla de la apropiación de los muros como grandes lienzos para la expresión del pueblo, siempre como un lugar de resistencia, alternativo, no-oficial y en constante disputa.

En el contexto de la exposición Women in work, realizada en la sala de exposiciones de la UPV entre los meses de marzo y mayo de este año, se invitó al colectivo de gráfica chilena Ser&Gráfica a desarrollar un proyecto de reflexión y creación comunitaria.

A fines de mayo se llevaron a cabo las jornadas de creación de piezas gráficas en Benimaclet. Guiados por la metodología de trabajo de Ser&Gráfica, los talleres terminaron con una basta producción de carteles con los que se intervinieron los muros del Solar María.

A través de la reflexión en torno a distintos temas relacionados con la mujer en la historia desde una perspectiva feminista, el hecho colonial y la interculturalidad, se producen diseños que posteriormente se imprimen en serigrafía y el día 5 de abril se pegan en los muros del solar. Pocos días después, la pegada de carteles es intervenida con firmas, penes e insultos; luego de eso, los insultos son intervenidos con un texto en letras rojas: “Fora masclistes del barri”; luego, otra intervención con más penes; y finalmente se vuelve a intervenir con conocida frase de la feminista Rosa Luxemburgo: “Por un mundo donde seamos socialmente iguales, humanamente diferentes y totalmente libres”.

Los muros del solar se transformaron en un diálogo abierto, seguido activamente por redes sociales este suceso en poco tiempo reflejó la eterna disputa del espacio público, pero ya no en esa tensión histórica con la institucionalidad, ahora era una disputa entre sujetos, entre ideologías y lenguajes. Entonces surgen preguntas como ¿qué fue lo que realmente molestó de la intervención en el solar? El papel, los mensajes o la apropiación del muro. Independiente de cuál sea la respuesta, lo cierto es que reflejó esa nueva lógica de propiedad que se apodera de las calles y que caracteriza estos tiempos, que ya no reclama un espacio verdaderamente público, sino que busca expresar lo “mío”, como antítesis a lo “nuestro”.

El sentido de la propiedad en pugna con lo comunitario. Esta lógica, aunque muchas veces no seamos conscientes de ello, es la expresión de un momento histórico dominado por un modelo económico que necesita que cada ser humano se desarrolle de manera individual y aislada, sin relación con otros ni con su entorno. Es por ello, que en estos días, las acciones comunitarias pueden transformarse en pequeñas formas de resistir y de decidir cómo queremos vivir.

Así nace la propuesta de una nueva intervención para los muros del Solar María, también de creación colectiva, que rescata la  frase de la última intervención y a la vez expresa la posición de la figura de la mujer como librepensadora, que alberga entre sus cabellos la consciencia de la diversidad y el equilibrio, guiada por el vuelo libre de una alondra. Este mural no solo rescata una imagen, colores y una frase, sino que es la expresión de la organización comunitaria en un mismo sentir y pensar.

La nueva propuesta, lejos de continuar discusiones, propone retratar el clima del barrio que sí queremos vivir, que se resiste a caer en las lógicas de la propiedad, para compartir motivos comunes que llenen las calles recordándonos que son habitables, y que el feminismo se trata de una actitud consciente con la que habitamos el mundo, que considera la exclusión histórica de las minorías y que trabaja activamente para vivir el mundo que queremos hoy, no mañana.

text: Valentina Paz Henríquez
fotografías: Victor Suarez Ballesteros

També pot interessar-te