Comerç amb tradició

BE conta · estiu 2017

Comerç amb tradició
La Xocolatera. Des de 1928

La Xocolatera
C/ Utiel, 3
963 698 043
Dl-Dv 8.30-14h / 17.30-21
Ds 8.30-14h

Valencià

Sovint no som del tot conscients de la història que espera en els carrers, places i parcs en els quals passegem diàriament. Aquesta es manté esbiaixada, esperant que un encertat exercici de memòria, recupe­re les veus perdudes del nostre passat. Per sort, part de la història de Benimaclet segueix molt viva, deixant-se notar a tra­vés de comerços tan tradicionals com La Xocolatera.

Hem de remuntar-nos a 1928, quan José Pastor i la seua dona Amparo Guillem es van fer càrrec d’una tenda d’ultramarins en la plaça de Benimaclet i un lloc fixe en el mercat de saladures. Per aquestes dates José Pastor ja s’havia guanyat l’àlies del “xocolater” gràcies a l’excel·lent xocolata que produïa de manera artesanal, utilit­zant la seua pròpia recepta, convertida ara en patrimoni familiar. Aquest es venia a pes, tant en pols com en congret (encara que amb anterioritat també es distribuïa a domicili a València ciutat). Aquest co­merç no solament es va convertir en una referència en el barri per la qualitat dels seus productes, sinó també per la solida­ritat veïnal demostrada durant els cruents anys de postguerra, a causa de l’ús d’un sistema de cartilles amb cupons. Mitjançant aquesta fórmula es facilitava la compra a la clientela en un moment crític i difícil per a la comunitat, ja que podien comprar a poc a poc sense passar més dificultats econòmiques.

Després de la defunció de la parella, la seua filla Amparo es va fer càrrec de la tenda d’ultramarins i la seua altra filla Pepa del lloc del mercat, continuant així el negoci familiar. Els productes a la ven­da de la tenda procedien generalment de les hortes adjacents, d’aquesta forma ofe­rien varietat en funció de la temporada. La venda s’adaptava a les necessitats del client, ja que productes com l’oli, els ci­grons i fesols es venien a pes… i els ous es venien per unitat. Així mateix, el seu marit Salvador recorria els carrers amb un carro tirat per un cavall, amb el qual venia als veïns, aigua de Xóvar en garrafes de 8 a 16 litres de cristall cobertes per un plàstic protector. En relació al lloc del mercat, Pepa venia bacallà dessalat, cigrons, mon­getes ja bullides i olives, a més de preparar ella mateixa cebes en vinagre i pebrots en salmorra entre altres productes.

Actualment, els fills d’Amparo i Salva­dor es fan càrrec de la tenda, situada en el carrer Utiel. Malgrat el pas del temps, els seus fills, Salvador i Teresa continuen mantenint la recepta artesanal de la xo­colata, posant-ho a la venda en els freds mesos d’hivern per al nostre gaudi. De la mateixa manera, continuen molent l’ametlla com feia el seu avi, a més d’ofe­rir productes tan selectes com el pernil de Salamanca, el bacallà anglés i una pasta de mandonguilles de bacallà d’elaboració casolana.

La tenda avui dia és coneguda com La Xocolatera en homenatge a la seua àvia Amparo, la memòria de la qual roman molt present i visible per a tots els veïns de Benimaclet. Sens dubte és un clar exemple del comerç tradicional i del passat d’aquest barri, de les seues gents i històries personals que no han de cau­re en l’oblit.

Miguel Asensio Gómez

Doctorat en Història Contemporània

També pot interessar-te