La llei d’educació de 1990 va definir com a Educació Infantil una etapa prèvia a l’escola obligatòria tot distingint-ne dos cicles (0-3 i 3-6 anys). Pretenia convertir les guarderies infantils en centres pròpiament educatius. Fou una novetat que reconeixia l’opinió entre els especialistes quant a la importància d’aquesta etapa. La vigent llei del 2006 l’ha mantinguda dins l’estructura general del sis­tema. Avui l’escolarització pública o privada en segon cicle és quasi total, però l’oferta pública per al primer és pràcticament nul·la.

L’Article 15.1 de la llei diu: “les Administra­cions públiques promouran un increment progressiu de l’oferta de places públiques en el primer cicle”. L’objectiu núm. 64 de l’Acord del Botànic és: “Ampliació i impuls de l’educació pública de 0 a 3 anys com a garantia de la igualtat d’oportunitats”. Se­gons el conseller d’Educació, la previsió per al curs 2017-18 és que a tota la Comunitat hi haurà un total de 1.721 places sols per a xiquets de 2 anys, cap de les quals al nostre barri.

A Benimaclet hi ha vora 300 xiquets de 2 anys o menys sense escolaritzar. La Conselle­ria d’Educació estima el cost de fer-ho a una guarderia privada –que no està obligada a donar-li una orientació pedagògica– en uns 280 euros al mes; un luxe que moltes famílies no poden permetre’s.

L’Educació Infantil influeix positivament sobre els itineraris escolars posteriors, en par­ticular els dels xiquets provinents de medis socioeconòmics desfavorits que no tenen a casa el que es trobaran a l’escoleta. Per tant és un instrument clau per a corregir les des­igualtats socials des de la política educativa. Per altra banda, moltes dones encara es veuen obligades a contemplar la maternitat com un obstacle al seu projecte de realitza­ció professional, per la qual cosa l’Educació Infantil és també un element indefugible de les polítiques d’igualtat de gènere. Si la nos­tra societat vol garantir el reemplaçament generacional, ha de deixar de considerar la maternitat com un afer absolutament privat i començar a contemplar-la com a una qües­tió de tots. Això significa, entre altres coses, que totes les famílies que ho desitgen han de tindre al seu abast la possibilitat d’esco­laritzar els fills a un centre públic.

És per això que l’AVV ha engegat una cam­panya d’arreplegada de signatures per a de­manar a l’Administració que done resposta a aquesta necessitat al més aviat possible, ja siga habilitant aules de primer cicle als cen­tres públics o bé fent una escoleta dedicada exclusivament a aquesta finalitat.

Enric Sanchis – AVV Benimaclet