Nombrosos treballs que parteixen des de l’antropologia social i cultural o la sociologia i l’economia feminista assenyalen que el treball i els sabers de les dones han sigut sistemàticament invisibilitzats, reproduint així un sistema patriarcal del qual ens resulta complicat despullar-nos. Des d’aquest punt de vista, la ciència, les polítiques públiques, la història, el sistema educatiu i un llarg etcètera han oblidat les aportacions de les dones a la construcció d’un nou sistema social.

Partint d’aquest plantejament Les Espigolaores, com a col·lectiu informal feminista,  hem començat a treballar de forma col·lectiva l’audiovisual com a eina de visibilització dels treballs, pràctiques i sabers de les dones que habiten o han habitat l’horta.

Espigolar fa referència a les persones que es dedicaven i es dediquen a “arreplegar tot allò que ha quedat després de la collita principal”, tot allò que un altre ha deixat. Generalment, era una feina que feia la gent més humil en els camps treballats, una vegada l’amo havia agafat la collita. En un sentit metafòric, Les Espigolaores arrepleguem allò que s’ha deixat a l’oblit, al marge de la història hegemònica, allò que sembla que no és important, allò “prescindible”. Les realitats, històries i experiències que han viscut les dones rurals, els aprenentatges i coneixements que guarden dins d’elles, podrien ser, aquelles coses que s’han deixat ací, de costat, després de la collita principal, al marge de la història androcèntrica.

El nostre primer treball Entre el dia i la nit no hi ha paret és un documental sobre dones que viuen o han viscut en Campanar, en la Partida de Dalt o en la desapareguda Partida del Pouet. Vertebra, d’alguna forma, els eixos: memòria, territori, sabers rurals i economia feminista en un intent de recuperar les pràctiques socials que fan que la vida continue.

D’una banda, els processos de desenvolupament que han soterrat sabers i pràctiques col·lectives de les dones rurals que vivien en aquestes partides són un dels focus de reflexió; i per altra, donar visibilitat als treballs ingents que han fet les dones dins i fora de les parets de la llar, se’ns presenta com un repte. En aquest sentit, es planteja, mitjançant la memòria oral i el document audiovisual, la recuperació de les veus d’elles, les que han viscut en primera persona les transformacions econòmiques, urbanístiques, agrícoles, culturals… esdevingudes en les últimes dècades. Donar protagonisme als discursos de les dones ens permet recollir les seues subjectivitats i percepcions sobre la vida a l’horta, i reflexionar, des de les seues veus, sobre les feines vinculades al camp, les cures i el treball, l’alimentació… Partir de la seua memòria oral, ens permet reconstruir la història de l’horta des d’una perspectiva feminista, que ens ajudarà a repensar el present. És ací, en la centralitat del femení-plural i en les noves possibilitats que s’obrin de transmissió de coneixements des de les veus de l’experiència, on radica, fonamentalment, la intenció d’aquest projecte, com a reflexió i qüestionament compartit en un sentit ampli.

Les Espigolaores