És evident que sense adonar-nos-en, de manera suau, talment un ventijol que agafa velocitat, els dies s’allarguen com el pèndol d’un antic rellotge, comença a batre un aire dòcil i lleu que convida a descobrir la clara llum del cel valencià i escorcollar més d’un suggerent paratge natural, el desig de contemplació dels horts veïns, els esquerps grans d’arena (polissó en les nostres sabates) després d’un dia de platja o els boscs frescs que ens regalen les seues ombres primitives, la resurrecció de les flors i els ocells que habitaran els buits urbans i els arbres elèctrics.

El temps també convida a romandre, contemplatiu, en una terrassa del teu barri o reunir-te amb uns amics i poder gaudir-hi de la delicadesa del sol sobre la pell en les hores del matí, preparar alguna excursió i, sobretot, pensar en com fruir de la naturalesa, tractant-la amb el respecte que mereix. Així mateix, aquesta estació lluminosa també ens impulsa a fer una encuriosida entrada a internet, informar-te bé sobre la zona triada per al gaudi i respectar l’entorn, com és aconsellable.

En arribar l’estiu, lamentablement, vénen a entristir-nos els focs dels boscos i un desassossec infecta l’atmosfera i l’hàbitat de molts animals acabarà devastat. Aleshores, una tristesa de cendres negres s’empara dels ulls de tots nosaltres, i comença així una cadena imparable d’aquests successos, molts d’ells provocats per la negligència i l’avarícia humanes, actituds que no ens podem permetre pel desequilibri que crea en la flora i la fauna, irreversibles i que podrien ser evitables.

Quan arriba aquesta estació, m’agradaria anar al poble i fruir de l’aire fresc i observar des del terrat el vol net dels pardalets, però d’un temps ençà els incendis hi han deixat un rastre negre al corral i,  algun ocellet que fugia del seu paradís, hi jeia mig mort i empastifat de cendra.

A l’alba tot va canviar per a ell i espere que també nosaltres algun dia puguem viure en l’harmonia dels ocells.

Abel Dávila Sabina