Lawerta

artista del mes · març 2017

Jorge Lawerta

Com vas començar a dibuixar? Des de sempre m’ha agradat dibuixar. Ja de xicotet en la guarderia vaig fer alguna felicitació nadalenca.

Què volies ser de xicotet? A més de professions típiques com futbolista o astronauta, recorde voler ser dibuixant de Disney.

Per què Lawerta? El meu cognom és Lahuerta. Quan tenia 10 anys me’n vaig anar a viure durant una època als Estats Units. El meu pare en inscriure’ns en el col·legi va ajuntar la H i l’U de tal manera que algú les va interpretar com una W i així va sorgir Lawerta.

Com definires el teu treball? Simple i colorista.

Has viscut a Nova York, a Buenos Aires i ara a València. Què et quedes de cadascuna d’elles? Bé, Nova York i Buenos Aires són ciutats enormes amb una història i una oferta d’oci i cultural que em fascinen. Si poguera, viuria 4 mesos a l’any en cada ciutat! Vaig decidir tornar a València perquè establir-se i començar de zero resultava molt més fàcil que en les altres ciutats.

Per què decidires deixar de treballar per a agències de publicitat i fer-te freelance? Principalment perquè no gaudia amb el treball. La dinàmica amb els caps, la relació amb el client, el poc poder de creixement dins de les empreses… Era com el dia de la marmota.

Què t’agrada dibuixar? Et diria que els dos temes que més em motiven són el futbol antic i la música. Després sempre hi ha temes que van i vénen com ara ciutats, pel·lícules… Però eixos dos temes, el futbol antic i la música, són els que més m’inspiren.

Què t’interessa de cadascuna d’elles? La música l’escolte constantment i sempre he tingut com projecte fetitxe, el disseny de la portada d’un disc o el cartell d’un concert. És quelcom que sempre està prop inspirant-me. A més l’estètica dels grups que escolte sempre ha estat molt present en el meu treball. Sobre el futbol m’agraden totes eixes històries de principis del segle XX. També l’estètica d’aquell futbol, sense marques ni patrocinadors, amb jugadors grossos, alcohòlics, analfabets…

A quin grup de música t’agradaria fer-los una portada?  Molts realment! NOFX, Lagwagon, Beatsteaks… La raó? Perquè sóc fanàtic!

Què s’escoltaria en un garito on Lawerta tria la música? Tots els grups punk rock de finals dels 90.

Pensant en el futbol actual em venen al cap les quantitats milionàries que es paguen per jugadors, la presència i visibilitat enorme de marques i empreses, jugadors convertits en uns autèntics influencers. Què em diries? Bé, com tot el que agrada i “ven” en aquest món, no tarda a ser comprat i transformat en producte. No em sembla ni bé ni malament, la veritat. Preferiria que fos menys mercantil i més amateur, però no es pot fer res.

Com és el teu procés creatiu? Solc gastar més temps en pensar com transmetre els conceptes que el client em demana que en dibuixar. Faig molta recerca, cercant imatges i llegint textos que m’ajuden a crear una història sobre la qual recolzar-me. Després dur-ho a terme no sol necessitar tant de temps, també perquè el meu estil és simple i això ajuda.

Quins són els teus referents? Bufff! Són molts i cada dia descobreixes gent que fa un treball espectacular. Et diria que quan vaig començar a treballar pel meu compte venia de beure molt del treball de Mariscal i Alex Trochut. De xicotet recorde un llibre de Norman Rockwell que corria per casa que m’encantava veure. M’al·lucinava com explicava històries.

Pensant en les Falles, què és el que més t’agrada de la festa? I el que no t’agrada? No m’agrada la magnitud que han assolit les Falles. Crec que hi ha massa gent i en alguns moments literalment no es pot fer res. Però m’agrada l’ambient de festa que s’instal·la, la mascletà i les mateixes Falles.

Anar-se’n o quedar-se? Anar-se’n!

Si durant les Falles la ciutat sencera es cremara, què salvaries de ta casa? I del teu estudi? El meu disc dur, els meus treballs i els meus discos.

Un grup de futbol, un grup de música, un disc, una pel·lícula i un llibre. València CF, NOFX, Everything Sucks de Descendents, Malditos Bastardos i Historias del calcio d’Enric González.

Parla’ns de la portada que ens has preparat. Bé, aprofitant que és el mes de Falles he representat a una fallera al meu estil. Potser més prop de l’estètica que m’agrada que de l’estètica real.

Entrevista per Manuel Pérez Bernat

També pot interessar-te