Cooperativa Benlliure

BE conta · febrer 2017

Benimaclet Conta
Un barri que conta la seua pròpia història
benimacletconta.com

Podreu trobar aquest lloc a…
 C/ Real de Gandía 1 y 3

Text i foto facilitats per:
Manuel Cerdá / AAVV de Benimaclet

Cooperativa Benlliure

Estos dos edificis de 40 i 39 habitatges cadascú, està situat en el C/ Real de Gandia 1 i 3. Es tracta de la Cooperativa de habitatges “Benlliure” i van ser construïts de 1978 a 1980, per CSPT Arquitectes.

Estos dos blocs van ser gestionats pel sistema de cooperativa. La premissa bàsica va ser dotar-los d’espais comuns per als usuaris, individualitzant els models d’habitatge. Mitjançant un procés interactiu de gestió entre arquitectes i cooperativistes es va desenvolupar un model social i alternatiu per a l’època. Experiències semblants s’estaven desenvolupant en el centre i nord d’Europa, i inclús a Espanya, amb actuacions com les del Walden 7 de Ricardo Bofill, a Barcelona, referent en eixe moment.

S’aconseguix oferir un gran nombre de habitatges de diferents grandàries i organitzacions distributives, amb la intenció d’arribar a respondre d’una manera més directe a les variades necessitats dels usuaris, els que, a més, aconseguixen individualitzar la sensació de pertinença a un edifici de habitatges de grans mides. Mitjançant una sèrie de corredors i circulacions que van passant de l’espai interior a l’exterior, s’accedix a tots els habitatges quasi de manera particularitzada. Espais comuns, amb piscina i sales de reunions, doten a l’edifici d’un caràcter obertament comunitari i social.

El joc de materials, formes i colors de la fatxada expressa bé la idea de varietat de tipus i grandàries dels habitatges. Cadascú d’ells respon a l’exterior amb diferents grandàries i formes de buits, balcons, terrasses, miradors i materials, dins d’un joc coherent i variat, que animen el volum general, generant un atractiu joc de massissos, buits, llums i ombres.

Reformulant els paràmetres urbanístics d’emplaçament i usos, es van situar comerços i oficines en una planta intermèdia, acostant al vianant als espais interiors més públics de l’edifici. De l’ordenació original que plantejava un volum més compacte, es va passar a dos edificis més complexos, lluitant contra la norma establida, buscant millorar la integració en l’espai i entre els seus usuaris.

El recorregut intern val la pena. És molt agradable descobrir com l’arquitectura d’este edifici permet una lectura lúdica de l’espai. Estem davant d’un dels últims exemples d’arquitectura residencial que juga amb la llum i l’espai comú, amb el mim en els detalls i l’atenció amb què s’han tractat les circulacions comunes de l’edifici. Una visita al mateix descobrix una altra manera de fer arquitectura, que hui sembla oblidada.

També pot interessar-te