Tornem per uns instants a la nostra infantesa. Pensem quan entràvem a casa de les nostres iaies a l’hora de dinar i, ja des de l’entrada, una irresistible olor a menjar ho envaïa tot. Allí, en la cuina, entre cassoles al foc, bastaven quatre ingredients i el toc màgic de la saviesa tradicional per preparar uns plats tan senzills com saborosos.

De segur que tots tenim un record ben especial d’eixa cuina, feta amb calma i estima, que no hem tornat a assaborir enlloc. Doncs bé, aquesta ha estat la raó de ser de ‘Receptari Extraviat’, un llibre amb el qual hem pretés recuperar la cultura culinària tradicional de l’Horta Nord de València, en particular de Bonrepòs i Mirambell.

El projecte, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell, la Diputació de València i el Grupo Aguas de Valencia, l’hem portat endavant un equip jove conformat per dues sociòlogues, un dissenyador-fotògraf i un historiador. Durant uns mesos, ens hem submergit en la vida del poble a través d’entrevistes a la gent major; homes i dones amb edats compreses entre els 60 i els 106 anys que ens obriren les portes de les seues cases per parlar-nos de les seues històries de vida i per preparar-nos uns plats tradicionals deliciosos, sempre acompanyats de llargues sobretaules.

L’atenció l’hem posada en les receptes de cuina extraviades, aquelles que ja pràcticament ningú no cuina a casa i que difícilment podríem trobar a un restaurant. I ho hem fet de manera conscient, perquè… qui dubta de la capacitat de supervivència de la popular paella valenciana, projectada a escala internacional? I de l’arròs al forn de costelles, que mai no falta a les nostres taules? Però què passa amb aquells plats que, a causa de les modes, de la falta de disponibilitat d’alguns ingredients o de l’embranzida d’altres formes de menjar, han deixat de cuinar-se? Què passa amb aquells plats que ni tan sols hem tingut ocasió de tastar simplement perquè hem nascut en una època molt diferent de la dels nostres iaios?

Al ‘Receptari Extraviat’, receptes com la paella de fetge de bou, l’arròs al forn amb abadejo, els ous crescuts o la sopa de granota, entre molts altres, esdevenen protagonistes i serveixen com a pretext per a relatar les formes de vida de l’Horta entre els anys 20 i 70 del segle XX. Perquè, volem insistir, aquest no és un llibre de receptes –malgrat que les podreu trobar en un apèndix–, sinó de gastronomia; és a dir, tracta de la cultura del menjar. Així, a través de les seues pàgines ens endinsem en un passat no tan llunyà que ens parla dels treballs esforçats a l’horta i la marjal, d’on provenien els ingredients fonamentals de la cuina local. Però també dels viatges a València en tramvia per comprar tot allò que no oferia el camp i l’impacte que la ciutat tenia en la gent del poble, sobretot en els més menuts. I de la solidaritat amb el veïnat i la importància de la vida al carrer, abans que l’arribada dels cotxes i la televisió ens tancaren a casa. I del protagonisme del barranc del Carraixet, a voltes amable i a voltes destructiu amb les seues sobtades crescudes. I de les cases de l’Horta i la seua estructuració per emmagatzemar i conservar els aliments. I, per descomptat, de la preparació dels menjars quotidians, fets al caliu de la llar, i de les grans menjades amb motiu dels dies especials. Tot un bagatge cultural que no ens podem permetre el luxe de deixar perdre, doncs, forma part del que som. Bona lectura i bon profit!

Carles Rodrigo, Tono Vizcaíno, Aida Vizcaíno, Yaiza Pérez