Gustavo Solana

Artista del mes · octubre 2016

Gustavo Solana, Gust
Entrevista per Manuel Pérez Bernat

gustavosolana.blogspot.com.es
behance.net/gustavosolana
pinterest.com/gustavosolana
linkedin.com/in/gustavosolana
facebook./Gustavo.Solana.Gust
instagram.com/gustavosolana

Activitats preparades per al Confusion Festival

Taller creatiu
Dissabte 15  de 17:00 a 18:45 en l’espai La Cova

Exposició “Relaciones familiares”
Dissabte 15 i diumenge 16 en Espai: La Dacshaus

Valencià

Com descriuries el teu treball?

Descriure el meu treball és complicat, sens dubte el creatiu i artístic té un pes predominant. Em dividisc entre dues professions molt dispars però amb nexes en comú; la concreció del disseny gràfic i l’estilisme de la il·lustració.

Com vas començar?

Des de xicotet el dibuix em va permetre posseir allò que no podia aconseguir. Prompte em vaig adonar que estava avançant per una senda artística, després ja es creua el disseny gràfic i es fastigueja tot.

Podem llegir que et defineixes com a director creatiu, dissenyador, il·lustrador i mentalista. Mentalista? Ens ho expliques?

(riures) És cert, en l’actualitat exercisc com a il·lustrador, dissenyador gràfic, director creatiu i impartisc tallers i workshops. Mentalista és una faceta més que m’ajuda a comprendre les necessitats que requereixen els meus clients. Emprar l’observació i l’anàlisi a traves del “mentalisme” hauria de ser obligatori per a qualsevol dissenyador gràfic.

Gustavo o Gust? Per què?

“Gust” em serveix com a abreviatura de la meua marca personal i s’adapta perfectament a la meua filosofia de treball. Un nom, doble lectura.

Què volies ser de xiquet?

Superman, Dartacan (el dels Mosqueperros) i dibuixant de comics. No n’he encertat ni una.

On trobes la inspiració?

Al final un es convertix en una esponja. Ixes al carrer o traus el cap per la xarxa i respires tot el que es mou, una part d’aquest tot et va deixant pòsits. Al final l’original és sempre el resultat d’una suma d’estímuls ja creats.

Per què sents predilecció pel collage?

El collage no és la meua tècnica preferida, ni la meua primera elecció. M’explique: Habitualment sóc un gran amant de la il·lustració digital, del dibuix al llapis sobre diferents suports, acrílic, muntatges tridimensionals, il·lustració infantil…Fa dos anys que m’embarque en “Els dies explicats”, un projecte que, de la mà del gran Alvaro Sobrino, editor de la revista “Visual”, unix el mès granat del collage nacional i internacional sota la premisa d’elaborar un collage diari a partir d’un element comú, en aquest cas un calendari. Veig llavors una nova i apassionant possibilitat d’expressar-me. És estrany, però d’una o una altra forma tot cobra sentit si ho veus des de certa distància. Estic segur que el collage sempre va estar present per a mi.

Els trossets que formen un collage, es busquen, es troben, es creuen?

Tot és legítim. Busque, trobe o cree. La meua forma d’afrontar una il·lustració o una creativitat no seguix un paràmetre preconcebut, per a mi el fi justifica tots els mitjans.

Quin és el millor trosset de paper que has trobat en la teua vida? On estava? Per a què el vas utilitzar?

No tinc cap tros de paper predilecte. És més, aquells pels quals sent predilecció els indulte. Al final cada tros, d’una forma oculta, és part d’un motiu molt mes gran. Peces d’un puzle.

Treball a mà o digital?

Vaig començar amb una gran base digital, però ara mateix treballe d’ambdues formes. Al final és el projecte i, més concretament, el concepte el que et demana una o una altra forma d’actuar. Amb els nous mitjans tot sembla diluir-se.

En un món, dia rere dia, més digitalitzat, cal tornar al paper? Està mort el paper?

No crec que el paper estiga mort, ni molt menys. Ens lliga a la realitat. Un vincle amb el tangible. Mutarà i s’adaptarà als temps. El que sí morirà són algunes formes tradicionals d’ús del paper, a elles irremeiablement els tocarà evolucionar.

El món gira molt ràpidament, aparentment incapaç d’una lectura detinguda i calmada i en molts casos, l’art banalitza el seu missatge, donant més importància a l’estètica que al contingut, quin paper té per a tu el collage?

No podem lluitar contra una generació que es nodrix veloçment dels estímuls visuals que li ofereix un sistema de mercat atroç que ho fagocita tot, ho pica i ho vomita de nou, una vegada i una altra. El collage viu una nova vida en l’actualitat perquè es nodrix d’aquest sistema. Dóna a llum noves formes a partir del que ja està establert, la quintaesencia del reciclatge perpetu.

Accions quotidianes, relacions familiars, per què aquestes xicotetes coses són tan importants en la teua obra?

És al costat d’eixes xicotetes coses, les més comunes, les més recognoscibles, les que em permeten connectar amb l’espectador i sotmetre’l a una bùsqueda de respostes i noves preguntes. M’agraden eixes dobles lectures i abocar l’espectador cap a la reflexió.

Imagines conceptes sobre un suport, quins conceptes t’interessen principalment?
Ara mateix m’interessa commoure. Fer sentir i transmetre. Fugir del buit, de l’estètica freda. No estic interessat en un suport en concret, sinó en múltiples projectes. M’encanta la il·lustració infantil, i m’interesaria arribar a publicar un conte propi.

Què és la Societat Secreta del Collage?

Un dels resultats de la meua col·laboració diària amb el projecte “Los días contados” ha sigut conèixer i poder participar en activitats relacionades, d’una o una altra forma, amb el collage. D’aquesta manera vaig conèixer a la SSC, que és una agrupació de collagistas que resideixen en la ciutat de València, i en la qual es celebren actuacions i exposicions conjuntes, o açò crec. Com és secreta, un no sap mai.

Per què et vas interessar per l’educació?

Per a mi és essencial generar projectes i dinàmiques que m’òbriguen nous camins d’experimentació. Des de sempre m’ha agradat la dinàmica de grup participativa, la relació docent i alumne, ensenyar i alhora descobrir noves coses. Els meus primers tallers giraven entorn a com introduir el collage i la il·lustració en altres àrees tècniques com l’animació stopmotion o la narració creativa. Posteriorment em vaig adonar que qualsevol matèria educativa li falta un factor lúdic que la faça mes atractiva i motivadora. L’actual mètode educatiu es cimienta en formules mnemotècniques caduques. És per açò que els meus successius tallers i workshop tenen una estructura netament lúdica, intereactiva i experimental.

Imparteixes tallers i workshops utilitzant la teua metodologia, CR!CK, en què consisteix? Què significa el nom?

La metodologia CR!CK adopta el seu nom de Francis Crick, físic, biòleg i neurocientífic britànic que va ser un dels
descobridors de l’estructura molecular de l’ADN. La forma en què la gent es relaciona entorn a un mateix element lúdic, les diverses mecàniques de joc, des de sempre és una cosa que em fascina. Açò m’ha portat a descobrir noves formes d’unir l’educació, l’experimentació artística i els jocs de taula. CR!CK són una sèrie de tallers units sota l’única premissa del joc com a forma de connectar conceptes molt mes complexos, tant per a xiquets com per a adults. Prompte tindré preparat el meu primer joc de taula, tipus filler de cartes, que barreja el moviment “maker”, “el emprendimiento”, la innovació i “el prototipado”.

Actualment compte amb el recolzament del “Pla Jove de la ciutat de València 2014-2018” i els meus tallers estan disponibles per a tots els Centres Municipals de Joventut de la ciutat.

Parla’ns de la portada per a Benimaclet Entra

Està clar que té un significat concret, però cada persona pot donar-li un sentit diferent segons el que li transmeta. Preferisc conèixer o escoltar el que uns altres experimenten en veure els meus treballs, comprovar aquest estat aparent d’inicial “confusió”.

També pot interessar-te