Daniel Rosell

BE sona · octubre 2016

Foto: Xepo W.S

Daniel Rosell
Entrevista per Julia Reoyo

www.danielrosell.net
https://danielrosell.bandcamp.com
www.facebook.com/danielrosellmusica
www.facebook.com/danielrosellmusica

Propers concerts:
22 de setembre FNAC Diagonal Mar Barcelona.
30 de setembre Nit Estellés a Picassent.
16 d’octubre – 18:30h Benimaclet conFusión Festival


Valencià

Daniel Rosell, Quina és la teua història? Així en poques paraules, sóc el resultat d’haver sigut un xiquet feliç, un bon estudiant, un enginyer aborrit i a hores d’ara un professor aprenent al mateix temps que un músic incansable.

¿Com descriuries la teua música? Personal i transferible. Com que naix d’allò més íntim meu pense que pot arribar als altres, si més no, pot ajudar a sentir-nos tots un poc menys sols.

¿Quin és el primer record que tens associat a la música? Posar cintes de cassette al cotxe de mon pare i que s’enganxara la cinta, hahahaha

¿Quines són les teues influències? Intente no escoltar massa música quan estic composant per no copiar inconscientment, però a la fi sempre caic en els mateixos: Bob Dylan, Caetano Veloso, The Smiths, Devendra Banhart i un llarg etcétera.

De què parlen les teues lletres? Simplement són reflexions al voltant d’alguna cosa que m’afecta. A la fi ho faig perquè aquest procés d’expressar-ho em fa sentir bé.

Com trobes la inspiració per composar la teua música? Pense que sóc una persona prou sensible, llavors sempre sol haver alguna cosa que em destorba.

Projectes en marxa? Doncs aquest any acabar de tocar tot el que puga aquest darrer disc Hakone (Mésdemil, 2015) que tantes alegries m’està donant i concretar com encararé l’enregistrament del proper disc l’any vinent, així com acabar les últimes cançons.

¿Què significa “Hakone”? Hakone és una zona de boscos del Japó per on vaig estar l’estiu en què estava enregistrant el disc, la distància de vegades pot fer borroses les coses però crec que alhora també aclareix. Aquesta és la idea que hi ha darrere del nom del disc.

Com descriuries el teu pas per Japó? És un lloc on et pots trobar de tot, molt divers i molt diferent a la nostra realitat. Molt llunyà en tots els sentits, com deia abans això et pot ajudar a trobar-te a tu mateix i també et fa vore com de xicotets i insignificats som les persones.

I per Benimaclet? Sempre que he tocat a Benimaclet m’he sentit com a casa. Benimaclet és el meu barri preferit de València perquè és com un poble, la gent, l’arquitectura, els comerços…i tot i que m’agraden les grans ciutats, jo sóc de poble.

On hi toques més a gust? Teatres, bars? Qualsevol lloc on la gent vinga a vore’m és bo! Allò important no és el lloc sinó la connexió amb el públic.

La  teua música està dirigida a algun públic en concret? Pense que no. Quan compose pense en mi, no pense en el públic.

Què t’ha portat a voler participar en Confusión Festival? L’experiència de tocar m’encanta i cada vegada la disfrute més, tan senzill com això.

Posa banda sonora a:

– Quedar-se adormit: silenci per favor.

– Arribar tard a una cita: Line of fire – Junip

– Enamorar-se en un bar: There is A Light That Never Goes out – The Smiths

– Una allau humana: Protagonistes – Pau Vallvé

– Eixir de festa: Vull – Zoo

– Morir en pau: aquesta encara no la tinc clara…
La música de Daniel Rosell es música per escoltar quanvas al cotxe per la nit tu sol tornant a casa.

També pot interessar-te