Mollusque

BE sona · estiu 2016

Mollusque
Entrevista per Julia Reoyo

mollusque.bandcamp.com
facebook / Mollusque

Concerts
Dissabte 2 – 21:30h
Kaf Café

Diumenge 10 – 21h
Plaça de Benimaclet

Qui de vosaltres és el cap, qui el peu i qui la massa visceral? Pau és el cap, que és d’on naixen les cançons, Patrícia i les seues lletres són la massa visceral i Rafa el peu, en fer que tot se sostinga.

Com és la vostra història? Érem amics abans de començar a tocar junts. Al principi no havíem planejat res però per circumstàncies de la vida i de manera casual vam descobrir que la mescla dels nostres interiors funcionava.

En quin habitat se senten més còmodes els Mollusque? Per a tocar, en llocs íntims, amb bona acústica i amb públic disposat a gaudir del moment.

De què parlen les vostres lletres? De decepcions, desitjos, esperances, sensacions mesclades amb diferents realitats i imatges que donen com a resultat el món surrealista en què habitem.

Com descriuríeu la vostra música? Emotiva, íntima, acurada i treballada.

D’on ve el nom Mollusque? D’un sopar que ens va convidar Patrícia en el que ens intoxicàrem amb uns mol·luscs, tots menys ella, que no en va menjar.

Parleu-nos del vostre nou disc. És una altra fase en la nostra vida, altres emocions, altres energies. El primer disc va ser més melodramàtic, estàvem en un moment emocional més delicat. En aquest nou treball ens sentim més ferms i contundents. Seguim fent el que ens dicta el nostre interior i el resultat segueix sent la confluència de tres formes d’expressió.

Quins són els vostres plans de futur? D’una banda esperem tenir acabat el segon disc abans de final d’any. Comptarem amb un productor francés per a optimitzar el resultat, ja que el primer disc va ser íntegrament produït per nosaltres. I d’altra banda, seguir tocant com fins ara.

Expliqueu-nos alguna anècdota. Una cosa molt especial és que quan toquem, segons sembla, la nostra música incita al silenci i no necessitem demanar-ho, la qual cosa és molt d’agrair. Una anècdota graciosa és que quan anem pel carrer amb els instruments a Rafa (contrabaix) li borden els gossos.

Com trobes la situació musical en València? València és una ciutat repleta de músics, així ha sigut històricament també. Hi ha molta i variada oferta, potser massa per a la demanda. Pot ser que alguns estils estiguen sobrevalorant-se i acaparant les inquietuds de músics i oïdors, però encara així és un luxe tenir tanta varietat d’estils en els locals de la ciutat. Quant a la valoració cap als músics i la música per part d’entitats públiques i promotors independents és insuficient, genera precarietat.

Els vostres referents? Els nostres referents són molts i variats, cadascun de nosaltres té uns gustos molt variats i diferents. Procurem fer música des de dins i no orientem la nostra creació a un estil o estils determinats. El moment i l’inconscient és el nostre referent més recurrent.

Unes paraules per a Benimaclet. Barri cultural per excel·lència, epicentre de la cultura on els artistes ens sentim molt còmodes.

Mollusque és música per a escoltar: Quan estic assoles en companyia de mi mateix pensant en tot i en res, mirant més enllà. Olent records, degustant olors, respirant una abraçada estimada, tocant un silenci oblidat. De sobte sentint pressa per a tancar els ulls i volar. Negant haver patit. Afirmant haver estimat.

També pot interessar-te