Macbeth: Corrupció i poder

BE actua · juny 2016

Macbeth: Corrupció i poder
Representació dels Alumnes de 3r de El Club de los Poetas

El Club de los Poetas
Dissabte i diumenge 5 de juny a les 20h.
C / Germans Villalonga, 19.
Reserves: 625995009

Valencià

Aquest és l’any Macbeth, si mirem al nostre voltant, només veiem una societat educada en la competència, la corrupció i la manipulació. Eines que són la clau per aconseguir el poder, passe el que passe i per damunt de tot.  Shakespeare escriu Macbeth en 1606 mirant la història de la Escòcia de 1050. A la nostra adaptació no hem hagut de anar tan lluny per a poder trobar els temes dels que el seu autor ens parla (Corrupció, manipulació, traïció). Només cal mirar el panorama polític que tenim, que ens porta a una crisi existencial, capitalista i individualista. La versió que hem creat, explica la història del director del Fons de Inversors de Lehmman, l’ambiciós Macbeth, seduït per l’avarícia i les ànsies de poder de Lady Macbeth i portat per la seva bogeria, fa servir totes les seves armes per convertir-se en el que el seu món vol que siga: un veritable tauró de les finanzas. Fins on estan disposats a arribar hui en dia les financeres, els bancs i els polítics? Congelar comptes? Desnonar? Marginar? Assassinar? Està clar que manipular i traïr per als seus interessos és clau. Les paraules de Shakespeare segueixen tenint sentit en els nostres dies i el dia de demà i demà, i com diu Macbeth:

  – “Comence a dubtar del dimoni i els seus equívocs, ja que mentix quan diu la veritat. Ningú crega de nou en els dimonis impostors que amb dobles sentits es burlen de nosaltres, mantenint promeses que a cau d’orella xiuxiuegen, i no complint les nostres esperances.”

Estem acostumats que ens menteixen els polítics, però aquests no són més que una xicoteta part de la gran mentida. Sota la nostra mirada, els que realment tenen el poder són les multinacionals, com la del nostre Macbeth. Leohmann és una de les grans multinacionals d’Escòcia dirigida per Ducan, el president i la seva filla Lady Macduff. Banquo i Macbeth són els seus millors homes de negocis, arruïnant a altres empreses estrangeres com la noruega o l’anglesa. La manipulació, ens l’ensenya l’ambiciosa Lady Macbeth: Ho vol tot, vol el poder, però un cop ho aconseguix ens dóna una lliçó d’humanitat. El poder corromp si ja s’és corrupte? Un cop es té, seguix costant només la teva integritat, només la teva ànima? Ho vols? Com diu la nostra Lady Macbeth:

“Hi ha prous corruptes i mentiders per vèncer els homes honrats i penjar-los. Fer el bé potser es considere bogeria perillosa.

Hem respectat l’autor en el text el màxim permès. En aquests temps ràpids i immediats, de cultura ejaculada precoçment, els temps del teatre es queden, molt al meu pesar, marcats per la indústria del microteatre, per això les retallades en cultura ja vénen donades en els textos. Aquest Shakespeare de 3 hores es queda reduït a 1 hora. Temps suficient per entendre que 10 segles d’història ens separen de Macbeth. Han canviat les formes però els temes de Shakespeare són els nostres temes, per això seguirà sent un clàssic. Però què sé jo si només sóc un actor que, orgullós, consumix el seu torn sobre l’escenari per no tornar a ser escoltat mai més.

(Us convido a que canvieu en el diàleg anterior, la paraula “dimonis”, per “polítics”. Així, s’entén millor.)

Gràcies pel vostre temps.

Fran Tarin

Castellà

També pot interessar-te