Alqueria La Puríssima
BE conta · maig 2016
Per a poder reconstruir la història d’aquesta alqueria, hem tingut la inestimable ajuda de la família Giner, els seus últims habitants.
Fins a finals dels anys 90 del passat segle XX, aquesta alqueria se situava enmig de camps de cultius. No obstant això, a causa del desenvolupament urbanístic, tota aquesta horta i camins han desaparegut, situant-la en l’actual avinguda de Valladolid, rodejada per alts i moderns edificis. Es creu que el seu origen és del segle XVIII o anterior.
La propietat estava formada per la casa, una caseta amb galliner i un tros d’horta. Fins a 1964 la planta de l’Alqueria era en forma de U i tenia tres escales d’accés a la primera planta. La família Giner ens conta que hi ha una llegenda sobre l’alqueria que deia que davall d’una de les escales s’amagava un antic tresor. El seu corral estava obert cap a la séquia de Rascanya i comptava amb dos galliners en alt. El terreny d’horta es dedicava a cultivar productes per a casa. Se solien plantar creïlles, xufes, cebes, cacau i tabac, entre altres coses, segons la temporada. En l’alqueria, a més, també van tindre animals al llarg de la seua estança allí.
En aquells temps les portes de l’alqueria solien estar obertes. Els xiquets acampaven a gust pel recinte. Tant era així, que una de les filles recorda amb un somriure com una vegada la van agarrar menjant tomaca amagada entre les tomaqueres. En aquella alqueria, era habitual fer reunions familiars i de llauradors. Asseure’s en el porxe a tallar les creïlles per a plantar, era habitual durant desembre. En Setmana Santa acudien allí altres famílies, amics i xiquets a celebrar les festes.
Entre els anys 1964-1966 van reformar l’alqueria ensostrant part del pati, pujant sòls, etc. La planta baixa es va destinar a la feina del camp, garatge, magatzem i quadres, excepte una habitació que servia de despatx amb eixida al porxe posterior. La primera planta es va dedicar a la vivenda i la resta a la cambra. Sobre la vivenda hi havia una altra altura destinada a porxe.
A mitjan anys 80 del segle XX és declarada Bé d’Interés Històric Artístic (ara anomenat Bé d’Interés Cultural) i en 1988 queda catalogada com a Edifici Protegit, salvant-se així de la seua destrucció i desaparició, una vegada que es duguera a terme el PAI (Pla d’Actuació Integral) d’Orriols.
La família Giner no va voler accedir a la venda forçosa de la seua alqueria per la ridícula quantitat que se’ls oferia i van decidir lluitar legalment, primer per a quedar-se i més tard perquè no se’ls expropiara la propietat. Per això i fins que des del jutjat no es resolguera la situació, la família Giner va decidir no acceptar els diners que Espais del Nord, que era la promotora del PAI, havia posat en un compte d’hisenda.
Però a causa de la informació inexacta proporcionada per l’Ajuntament de València a l’Associació de Veïnes i Veïns (on s’afirmava que la família Giner havia rebut una compensació econòmica huit vegades superior a què realment rebrien) i a la pressió exercida, a través dels mitjans de comunicació i altres accions, al desembre de 2001 es desnona molt injustament la família Giner Sánchez, per mitjà d’un expedient de reparcel·lació forçosa.
Lamentablement, l’alqueria va estar sense ús durant onze anys. Fins a febrer de 2012 no es va obrir com el Centre de Dia que és en l’actualitat.
