Barri de Santa Ana

BE conta · abril 2016

Benimaclet Conta
Un barri que conta la seua pròpia història
benimacletconta.com

Podreu trobar aquest lloc a…
C/ Emili Panach i Ramos Milo, 3

Text: Alba Sanchis Peris / AAVV de Benimaclet
Foto: valenciadesaparecida.blogspot.com

Valencià

L’anomenat “Barri de Santa Ana” estava situat, segon els veïns recorden, lluny del centre del poble de Benimaclet, a l’altre costat de les vies del popular trenet, a mig camí entre l’estació i la casella. Hui en dia, ocuparia part del conegut Parc de la Via i de l’IES Ferrer i Guàrdia, per on passava el Camí de Vera.

Els veïns expliquen que hi havia al voltant de dotze cases en cada filera i és recordat com un barri d’obrers, separat de Benimaclet. Açò era així perquè se situava al voltant de l’horta i accedir a ell era complicat, ja que el recorregut es feia des del Camí de Trànsits i també a través de l’antic Camí de Vera.
En la dècada dels anys 40 ja estava consolidat amb vint-i-set parcel·les edificades al voltat de dos carrers, el de Santa Ana i el de San Joaquín. Fins i tot, se celebraven les festes en Santa Ana, el 26 de juliol. A més, tenien dues tendes d’ultramarins.

Al seu origen, les alineacions del primer carrer van seguir la pauta d’una gran casa existent, amb planta en forma de L amb un gran jardí en la seua part posterior. La resta de parcel·les estaven ocupades per “cases rurals d’origen modern”, les típiques “cases a una mà” o “a dues mans” amb un xicotet pati o hort posterior i cobertes de teula a dues aigües paral·leles a la façana principal. Entre 1929 i 1930, per iniciativa de Vicente Oltra Suría, l’important arquitecte valencià Javier Goerlich va projectar i dirigir la construcció de quatre noves cases al carrer San Joaquín que responien fidelment a aquesta tipologia tradicional, amb el menjador sempre en la part central directament connectat amb el pati posterior en planta baixa i amb una galeria en les plantes altes.

El “progrés” s’ho va arrasar tot en la dècada dels anys 80, com a conseqüència de la transformació urbana del barri. Per tant, aquesta àrea va existir fins a la construcció dels edificis del carrer Guàrdia Civil. Res queda d’aquest barri popular, només la guia de carrers conserva el carrer de San Joaquín, ara situat al costal de l’Institut Francesc Ferrer i Guàrdia.

Castellà

El llamado “Barrio de Santa Ana” estaba situado, según los vecinos recuerdan, lejos del centro del pueblo de Benimaclet, al otro lado de las vías del popular trenet, a medio camino entre la estación y la casilla. Hoy en día, ocuparía parte del conocido “Parque de la Vía” y del I.E.S Ferrer i Guàrdia, por donde pasaba antiguamente el camino de Vera.

Los vecinos cuentan que había alrededor de doce casas en cada fila y es recordado como un “barrio” de obreros, separado de Benimaclet. Esto era así porque se situaba en mitad de la huerta y acceder a él era complicado pues debía hacerse desde el Camino de Tránsitos y también a través del Camino de Vera.

En la década de 1940 ya estaba consolidado con veintisiete parcelas edificadas en torno a dos calles, la de Santa Ana y la de San Joaquín. Aquí, se celebraban incluso sus propias fiestas, el 26 de julio, en Santa Ana.  Además tenían dos tiendas de ultramarinos.

En su origen, las alineaciones de la primera calle siguieron la pauta de una gran casa existente, con planta en forma de L con un gran jardín en su parte posterior. El resto de parcelas estaban ocupadas por “casas rurales de origen moderno”, las típicas cases a una mà a dues mans, con un pequeño patio o huerto trasero y cubiertas de teja a dos aguas paralelas a la fachada principal. Entre 1929 y 1930, por iniciativa de Vicente Oltra Suría, el importante arquitecto valenciano Javier Goerlich proyectó y dirigió la construcción de cuatro nuevas casas en la calle de San Joaquín que respondían fielmente a esta tipología tradicional, con el comedor siempre en la parte central directamente conectado con el patio trasero en planta baja y con una galería en las plantas altas.  

El “progreso” se lo llevó por delante en la década de 1980, como consecuencia de la transformación urbana del barrio. Por tanto, estuvo en pie hasta la construcción de los edificios de la calle Guardia Civil. Nada queda de este barrio popular, tan sólo el callejero conserva la calle de San Joaquín, ahora situada junto al Instituto de Enseñanza Secundaria Francesc Ferrer i Guàrdia.

També pot interessar-te