De què tracta l’obra? L’obra és una revisió molt lliure del mite de Frankenstein i de com els personatges volen reviscolar un ésser inert i com tot es va embolicant cada vegada més.

Com va sorgir la idea d’escriure aquesta obra? Volíem estrenar el nostre segon espectacle infantil a la darrera edició d’Expo Jove i enguany el tema central era la ciència. Així doncs, la història de Frankenstein ens semblava molt adient, atractiva i teatral.

Parla’ns dels personatges. Els personatges són: Anacleto Anastasio Martínez Von Frankenstein, un científic prou estrafolari i trompellot, rebesnét del famós Victor von Frankenstein; la seua tia Igora, que l’ajuda i que, en realitat, és el vertader geni; i l’oncle Anacardo, marit difunt d’Igora que podríem dir que pateix una estranya transformació. Ah! I la gallina Margarita!

Quina és l’escena més divertida, espectacular i impactant de l’obra? Si haguérem de triar-ne una, triaria el moment en el qual la criatura reviscola.

Quines analogies i diferències hi ha entre el vostre muntatge i la novel·la de Mary Shelley? El cognom Frankenstein sempre està present. També el fet que reviscolem un mort; bé, a dos. I que l’experiment se’ls escapa de les mans. Tota la resta és diferent.

Quines són les frases clau de l’obra? “El antídoto para completar la fórmula del doctor Frankenstein se encuentra en su laboratorio de Alemania. La que se conoce hasta ahora, sólo es temporal”.

Pel que fa al procés de producció, quina ha estat la dificultat més gran que heu superat? Haver d’ocupar-se de tot. Escriure, interpretar, promocionar l’obra, elaborar l’escenografia, triar el vestuari, seleccionar la música i els tècnics de so, dirigir les coreografies, dirigir l’obra… Val a dir, però, que en aquest últim apartat ens ha donat un cop de mà molt important -com sempre!- el nostre amic Martin Crespo. Al cap i a la fi, el que és més complicat és autogestionar-se el muntatge sense cap ajuda.
Per què no ens podem perdre aquesta obra? Home, sí que podeu! Però aquesta obra recorre moltes emocions: la tendresa, la por, el riure i es pot gaudir pràcticament tocant els actors, una experiència que agraeix el públic. També està recomanada per a adults perquè als nostres espectacles l’humor “gamberro” sempre hi és present.

Quins valors transmet l’obra? Quan fem un muntatge mai pensem “a priori” en els valors que podem transmetre; surten d’una manera espontània. Desdramatitzar la mort, empatitzar amb les persones que són diferents de nosaltres, descobrir la delicadesa i la humanitat que pot haver-hi en allò monstruós i la bonica història d’amor entre els dos protagonistes que traspassa els límits de la vida, són algunes de les reflexions que podem extreure de l’obra.

Hauríem de tenir por? Tota l’obra està filtrada amb molt d’humor. Fins i tot, el monstre podria tenir més motius per tenir por que nosaltres. Tanmateix, cada persona és un món i els xiquets són imprevisibles. En tot cas, pensem que enfrontar-se a les pors mitjançant l’humor i el teatre és una bona elecció.