Ibán Ramón

Artista del mes · març 2016

Com vas començar? Des de molt jove feia cartells, dibuixava i maquetava fanzines i altres coses. Quan vaig voler adonar-me’n em dedicava al disseny gràfic, abans inclús de començar a estudiar-lo. L’edició de fanzines em va portar a col·laborar amb impremtes, i després va arribar tot. Fotògraf no he volgut ser mai, no crec que ho siga, faig fotografies des de sempre, de la mateixa manera que dibuixe i faig escultures. Forma part de l’àmbit personal, encara que faça exposicions de fotografia, mai faig fotos per encàrrec.

Com descriuries el teu treball? No sabria fer-ho bé… Faig disseny editorial, d’identitat i comunicació gràfica. També, em preocupe per les qüestions tipogràfiques i de tant en tant, faig ús de la il·lustració, els colors plans i vius, però no crec tindre un estil marcat, no m’interessa massa, preferisc reaccionar davant de cada encàrrec com crec que he de fer-ho.

És possible arribar mitjançant un llenguatge senzill i abstracte al gran públic en la ciutat del “quant més sucre, més dolç”? La gent valora el que coneix i aprén ràpidament. El carrer és una gran escola de comunicació visual, si ensenyem bé, si el que es veu és bo, els ciutadans aprenen. El criteri i el bon gust s’eduquen, és qüestió d’un poc de temps.

En les teues fotos, veiem l’empremta de l’humà en un paisatge que resisteix, com veus el futur? A curt termini, ni idea. A llarg termini, el món no és nostre, estem ací de pas. La natura és l’ama de tot.

 Al teu treball també veiem com fuges de la ciutat, buscant l’humà a la natura, per què? És una bona excusa per a viatjar lluny. Crec que va ser abans el desplaçament que la fotografia. A més, en la natura em trobe més fàcilment amb algunes coses que m’interessen contar, per ara.

 Un somni que no s’ha fet realitat. Que els cartells amb què entropesses per la ciutat siguen de molta qualitat gràfica, com ocorre en algunes ciutats que visite, que de nou pugues sentir-te orgullós com a valencià del disseny produït per les institucions públiques. Ara hi ha casos concrets que estan bé, però no tots.

Als teus retrats apareixen persones en actitud passiva en llocs poc còmodes, és així com hem d’enfrontar-nos a la nostra realitat? És un poc metafòric. La resistència és una actitud però la resiliència és una capacitat que no tots tenen, la natura sí.

Quin paper té l’usuari en el teu treball? L’usuari és el que completa el treball, el que li dóna un sentit, sense ell no hi ha comunicació. Tot es fa per a afavorir eixa relació. L’usuari ho és tot.

Cinc treballs que hagueres escollit si no fores dissenyador. Qualsevol cosa divertida: Actor de teatre, músic, guia turístic, llibrer o antiquari.

Quin és el millor feedback que has rebut amb el teu treball? El d’algunes persones que no saben molt de disseny, ni et coneixen i et diuen que els ha alegrat molt veure els teus cartells pel carrer.

Parla’ns de la portada per a la revista. “Movimiento de rotación” parla de les Falles com a centre de tot (és al que ens enfrontem cada mes de març), i de la resta del món en relació amb la festa fallera amb això de #FallesUNESCO, etc.

Com és una ciutat perfecta? No ho sé. A més, la perfecció em dóna un poc de por. Però està bé que les ciutats siguen cada vegada més per a les persones, per a la cultura, per als xiquets i els joves i no tant per al desenvolupament de l’activitat de grans comerços en algunes zones concretes. A València li falta un poc de vida de barri, ja que hi ha alguns en què no s’ofereix res interessant. Els gestors públics tenen molt a fer en aquest sentit, deixar de mirar al centre contínuament.

Falles innovadores o falles tradicionals? Falles de veritat. De les convencionals, algunes conserven la crítica al seu ADN. Les innovadores són per natura, crítiques. Crec que hi ha espai per a totes, el que és interessant és que tots trobem alguna que ens abellisca visitar, i que respectem a les altres. Quanta més varietat, millor i ací entren també les convencionals però el que és innovador hauria de ser més natural en una cosa que pretén ser artística.

Anar-se’n en Falles o quedar-se? Quedar-se a la plantà i veure alguna cosa interessant. Si no t’interessa participar activament, és millor anar-se’n després per a tornar i veure la cremà.

 Si durant les Falles, la ciutat sencera es cremara, què salvaries de ta casa? I del teu estudi? De la meua casa, a més de la família, la meua col·lecció de papers vells; del meu estudi no crec que hi haja res indispensable, potser els treballs que conserve d’altres, no els meus.

Pensant en la vinculació entre València com a espai físic i el disseny com una ferramenta per a comunicar aquest espai, quines qualitats destacaries de la ciutat? La mesura, l’escala. Una de les premisses present en tot tipus de treball és l’escala humana, la relació, la proporció. Aquesta ciutat està en una relació de grandària amb les persones prou raonable.

S’han llegit un fum de crítiques sobre els cartells de les Falles, què li diries a les persones que no han reaccionat bé amb els teus dissenys? Que si una persona només espera del disseny la comoditat de reconéixer-se en el que és conegut, ni ho va a disfrutar, ni ho va a entendre mai.

També pot interessar-te