Foc en el desert · Benvingut Mr. Burning

fent ciutat · març 2016

Miguel Arraiz García

pinkintruder.com
info@pinkintruder.com

Valencià

És ben conegut a València el gust per cremar coses, per esforçar-se durant tot un any perquè tot quede reduït a cendres. Potser açò explique moltes coses del nostre caràcter. Però elevar el foc a un ritu de purificació utilitzant l’art com a “excusa” no és patrimoni únic dels valencians. Són centenars les festivitats que amb major o menor similitud i contingut artístic es realitzen arreu del món.

El Burning Man és una d’elles. Considerar-lo solament festival seria quedar-se amb la primera impressió que ofereixen les imatges que des del desert de Nevada ens arriben. La ciutat efímera Black Rock City és alguna cosa més. És un experiment sociològic basat en principis com la no mercantilització (estan prohibides les marques i patrocinis a l’esdeveniment i, durant els deu dies que dura, la ciutat funciona sense diners ni bescanvis; tot ha de basar-se en l’economia del regal), l’autoexpressió radical, el no deixar empremta en el territori que s’ocupa durant més d’una setmana i així fins a deu principis bàsics que tots els participants compleixen. Perquè tots són participants, està prohibit ser espectador.

I així comença una aventura que esperem tinga un final feliç. Després de visitar el Burning Man l’any passat i no haver-nos recuperat encara de l’espectacle que és veure monuments enormes de fusta cremant-se en mig del desert, vam decidir que calia intentar “plantar” en el desert.

Les dificultats són moltes, des de la viabilitat econòmica, ja que com que no es permeten patrocinadors tot ha de generar-se a través de la societat civil i el mecenatge (ja sabem que no és València precisament terra de mecenes artístics), fins a les dificultats tècniques, ja que la peça deurà suportar vents de 100 milles per hora que esperem no es donen, però per raons de seguretat ens demanen estar preparats per a ells. Així com el mateix transport de la instal·lació en contenidor fins al port de San Francisco i la posterior tramesa i muntatge en el desert de Nevada amb temperatures que oscil·len diàriament entre els 0 i els 40 °C i tempestes de sorra constants.

I què anem a construir nosaltres allí? Com totes les sorpreses, encara no es pot contar gaire del projecte, però sí que podem contar que estarà inspirat en les figures grotesques de la Llotja, el que podríem considerar la primera Falla de València. Figures que en el moment de la seua construcció van servir per a burlar-se del poder establert, del poder de l’Església i la seua censura. I va ser la societat civil qui va construir la Llotja i va fer ús de l’art per fer aquesta burla i aquesta crítica botant-se els postulats del que es considerava com a bona conducta. La societat civil pagant a artistes perquè es burlaren dels seus dirigents. Pel que sembla, les Falles estan en el nostre ADN des de fa molt més del que nosaltres pensem.

Així i tot, el més important és obrir la porta, emprendre el camí. Les possibilitats d’intercanvi cultural i artístic amb altres festivitats i expressions culturals són infinites i enriquidores. Sols falta saber si ens quedarem en la foto protocol·lària i el benvingut Mr. Marshall o aquesta ciutat ja ha començat a madurar i és capaç de generar sinergies i aprofitar-les. I sobretot, de començar a creure’s i valorar el seu potencial creatiu tan gran.

Esperem aconseguir-ho i veure foc en el desert, el nostre foc en el desert.

Castellà

Es bien conocida la afición en Valencia por quemar cosas, de esforzarse durante todo un año para que todo quede reducido a cenizas. Quizás esto explique muchas cosas de nuestro carácter. Pero elevar el fuego a un ritual de purificación usando el arte como “excusa” no es patrimonio único de los valencianos. Son cientos las festividades que con mayor o menor similitud y mayor o menor contenido artístico se realizan alrededor del mundo.

El Burning Man es una de ellas, considerarlo tan sólo un festival sería quedarse con la primera impresión que ofrecen las imágenes que desde el desierto de Nevada nos llegan. La ciudad efímera Black Rock City es algo más. Es un experimento sociológico basado en principios como la no mercantilización (están prohibidos las marcas y patrocinios en el evento y durante los diez días que dura la ciudad funciona sin dinero ni trueques, todo debe estar basado en la economía del regalo), la autoexpresión radical, el no dejar huella en el territorio que se ocupa durante más de una semana y así hasta diez principios básicos que todos los participantes cumplen. Porque todos son participantes, está prohibido ser espectador.

Y así comienza una aventura que esperemos tenga final feliz. Tras visitar el Burning Man el año pasado y no habernos recuperado aún del espectáculo que es ver enormes monumentos de madera ardiendo en mitad del desierto, decidimos que había que intentar “plantar” en el desierto.

Las dificultades son muchas, desde la viabilidad económica, ya que al no permitirse sponsors todo debe generarse a través de la sociedad civil y el mecenazgo (ya sabemos que no es Valencia precisamente tierra de mecenas artísticos), hasta las dificultades técnicas ya que la pieza deberá soportar vientos de 100 millas por hora que esperemos no se den, pero por razones de seguridad nos piden estar preparados para ellos. Así como el propio transporte de la instalación en container hasta el puerto de San Francisco y posterior envío y montaje en el desierto de Nevada con temperaturas que oscilan diariamente entre los 0 y los 40 ºC y constantes tormentas de arena.

¿Y que vamos a construir allí? Como todas las sorpresas, aún no se puede contar mucho del proyecto, pero sí contar que estará inspirado en las figuras grotescas de la Lonja, lo que podríamos considerar la primera Falla de Valencia. Figuras que en el momento de su construcción sirvieron para burlarse del poder establecido, del poder de la Iglesia y su censura. Y fue la sociedad civil quien construyó la Lonja y usó el arte para hacer esta burla y está crítica saltándose los postulados de lo que se consideraba una buena conducta. La sociedad civil pagando a artistas para que se burlaran de sus dirigentes. Por lo visto, las Fallas están en nuestro ADN desde hace mucho más de lo que pensamos.

Aun así, lo más importante es abrir la puerta, empezar el camino. Las posibilidades de intercambio cultural y artístico con otras festividades y expresiones culturales son infinitas y enriquecedoras. Sólo falta saber si nos quedaremos en la foto protocolaria y el bienvenido Mr. Marshal o esta ciudad ya ha empezado a madurar y es capaz de generar sinergias y aprovecharlas. Y sobre todo de empezar a creerse y valorar su enorme potencial creativo.

Esperemos conseguirlo y ver fuego en el desierto, nuestro fuego en el desierto.

També pot interessar-te