Fent memòria, recordem la teua exposició a La Gramola, com ha passat el temps per a Sara Luz? Amb eixa exposició va començar tot. Des d’eixe moment, vaig decidir que volia dedicar-me a la il·lustració, deixar l’abstracció i els grans formats.

Quin és el primer record que associes amb l’art? Jo tenia 3 anys. Ma mare estava escoltant òpera i jo volia participar, així que vaig gravar la meua veu damunt (i li vaig emprenyar la cinta de casset).
Quin paper té la il·lustració en la teua vida quotidiana? Té un paper professional però sobretot, de diversió, autoconeixement i alliberament.

Quins són els artistes o persones que més han influït en la teua obra? Lucian Freud, Louise Bourgeois, Gauguin, Bach, Nacho Vegas, Wes Anderson, Yorgos Lanthimos, ma mare i la meua germana.

Homes sense samarreta, sòls hidràulics, llits, per què són recurrents en la teua obra? Estic escrivint un llibre de relats on quasi tot succeeix dins d’una habitació, i eixos elements estan presents.

Conserves algun element en la teua forma de treballar que no canvie amb el pas del temps? Sempre utilitze el mateix paper. Ah, i les taques d’aquarel·la.

En què trobes la inspiració? En el cine, la música i en la soledat quan viatge.

Segueixes algun tipus de ritual a l’hora de posar-te a treballar? Trie una música que em motive, em perd mirant fotografies a Internet o mirant catàlegs i revistes.

Les teues il·lustracions parlen d’escenes de la vida quotidiana, com és la teua? Descriu-nos un dia qualsevol en la vida de Sara Luz. Dibuixar, anar al mercat, cuinar coses bones i cafés o cerveses amb les amigues si el treball ho permet.

Ara descriu-nos un dia fantàstic en la vida de Sara Luz. El mateix però en una illa de platges de color turquesa i ampliant la part de les amigues.
En quins projectes estàs treballant actualment? En un llibre de relats il·lustrats, una exposició individual a Barcelona i amb estampats tèxtils.

Per què has escollit aquesta il·lustració com a la portada de Benimaclet Entra? Em sembla alegre, divertida i que representa molt bé el barri.

De Benimaclet a Russafa, què trobes a faltar del barri? L’ambient ple d’estudiants, el cinema d’estiu, els rogles de persones majors a les places i les activitats culturals.

Dóna’ns tres titulars del 2015 i tres desitjos per al 2016. El 2015 ha sigut l’any de traure la meua obra a veure món, he passat d’estar en la vintena a ser una senyora de la meua llar (amb estudi en casa, això sí) i per últim, acabe l’any com va començar: amb molta il·lusió i una mudança. Per al 2016, desitge nous projectes, gaudir de la meua nova vida a Barcelona i que les coses canvien políticament, que ja toca.