De què tracta El Sentido de la Vida? És una comèdia metateatral que parla de l’absurd de la vida dels personatges i actors de l’obra.

D’on va sorgir la idea d’escriure aques- ta obra? De veure el panorama comercial que programen els teatres o cials.

Què la va inspirar? Nits sense dormir, alcohol i opiacis.

Parla’ns dels personatges, i el xiquet meló? Els personatges són José Luis, un cambrer i actor i Patrícia, una dependenta i actriu que mostren la realitat dels artistes de hui en dia, pluriocupats en el sector serveis, per un sistema que els obliga a tre- ballar en el que no volen. I el director, Che-

ma, un artista de renom vingut a menys i pel camí de l’autodestrucció. No m’agra- den els spoilers, el xiquet meló cal veure’l.

Quina és l’escena estrela? Totes brillen amb la mateixa intensitat.

Quines similituds i diferències exis- teixen entre el teu rol en l’obra i la teua professió de professor de teatre? Chema, el personatge que interprete és un co- caïnòman, alcohòlic, misogin, homòfob, egòlatra, narcisista… Per la resta de coses, orinem drets, crec.

Quines són les frases clau de l’obra? Es- pere que cada espectador traga les seues pròpies claus. La meua és 7483.

Què ha sigut el més difícil d’aconseguir en el procés de producció de l’obra? El temps per a assajar.

Per què no podem perdre’ns aquesta obra? Perquè si se te la perds, l’amor no arribarà a tu. I has de recomanar-la a cinc amics o moriràs en 5 dies.

En quina manera creus que aquesta obra és innovadora? En el fet que no és el clàssic 90-60-90.

Fran Tarín, quin és el sentit de la teua vida? L’amor (per l’art, per les dones, els amics, la natura, la felicitat, el Rock and roll, els viatges, el sexe, …). En realitat, la meua vida és un sense sentit i només el teatre li dóna sentit a la meua vida.