Botiga de la Xocolatera
BE conta · desembre 2015
L’antiga botiga de la Xocolatera estava si- tuada al carrer de la Mare de Déu de l’As- sumpció, al costat de l’església que dóna nom al carrer.
Encara es poden veure les seues grans por- tes de fusta, actualment tancades, ja que fa anys que la família va traslladar aquest mític comerç al carrer d’Utiel. El baix on se situava la botiga formava part d’una casa amb dues portes, una que dóna a la plaça i una altra darrere, on estava el corral. A l’estiu treien les cadires i feien la tertú- lia a la fresca. Conten que el primer pis de la casa, damunt de la xocolateria, se’l van llogar al mestre Carles Salvador, qui va viure allí durant anys mentre va exer- cir de mestre a Benimaclet. El cul de sac situat en la part posterior de l’habitatge s’ha anomenat Poeta Carles Salvador, en homenatge a aquest gran poeta.
El nom de la Xocolatera va ser escollit pel iaio José Pastor, d’ofici xocolater. Per a fer el xocolate compraven el cacau, el molien, feien la mescla i, una vegada fet, el venien per quarts. Així es va fer fins que Sani- tat va començar a exigir unes condicions sanitàries més rigoroses per a l’elaboració d’aquest producte. D’aquesta manera, va deixar de realitzar-se aquest famós xoco- late casolà.
En un principi, el iaio José Pastor no dis- posava de botiga i repartia el xocolate per les cases. Més tard, va posar aquest comerç de comestibles a la plaça, aprofitant-se d’un dels dos accessos de l’habitatge.
La botiga tenia un gran aparador molt gran i tant aquest com els estants eren de fusta, a l’estil de les tendes antigues. Les portes de la botiga sempre estaven ober- tes. Amb el temps, es va convertir en un referent per al veïnat. Era un lloc de tro- bada, ja que entraven, compraven i men- trestant, xarraven.
A més de vendre fruites i verdures, fun- cionava com a ultramarins perquè abans quasi tot es venia a granel. L’oli per mig litre o per octaus, els fesols a pes i la fruita per peces soltes. Tot per una senzilla raó, no existien les neveres. Era una altra forma de vida. En l’època de la postguerra obrien una espècie de cartilla i donaven uns cupons als clients. Quasi totes les do- nes que compraven a la botiga, utilitzaren aquesta cartilla per a la compra extra de Nadal.
Hui en dia continua existint la botiga de comestibles ‘La Xocolatera’, encara que l’han traslladat a un cantó del carrer d’Utiel pertanyent a la mateixa família, mentre que la casa està habitada pel gen- dre del xocolater.
La situació actual de la tenda, segons di- versos testimonis ha variat molt, ja que: ‘Fa vint o vint-i-cinc anys compràvem el gènere en les hortes pròximes mentre ara, molts dels nostres productes vénen de fora. Tot ha canviat molt i les persones majors es queixen del fet que ara res té el sabor d’abans perquè s’arreplega tot molt verd i després es passa a les cambres, mentre que abans tota la maduració era natural’.
La imatge i la realitat d’aquesta mítica botiga ha variat molt. Encara que si ens apropem a comprar a aquest comerç, continuaren tenint el mateix tracte fami- liar i proper que antigament perquè ens atendran els néts del xocolater. Ells es van criar ací, vagarejant pels carrers del nostre poble de Benimaclet.
