Carla Fuentes

Artista del mes · desembre 2015

Galeria Herrero de Tejada – Madrid
Inauguració Los Sentados. 12 de desembre – 12h
Galeria Pepita Lumier -València. 14 de gener

Com descriuries el teu treball?
Mai he trobat la manera de descriure el meu tre- ball, això crec que és una cosa que deu fer aquella persona a qui li agrada i té ganes de dir alguna cosa sobre ell. Però si he de dir algun adjectiu que el definisca, és sen- zill, imperfecte i espontani.

Quins són els referents que més t’han influït en el teu treball?
L’art contempo- rani. Pintors com Hockney, Freud, Schie- le, Peyton o Katz. És el que vaig veure i vaig aprendre a Belles Arts i són els meus majors referents.

De quines tècniques de dibuix eres fan?
De les de tota la vida, del material de di- buix, gouache, acrílic, grafit o aquarel·la.

El món de la il·lustració està ple de re- trats de persones ideals i perfectes, com són els teus retrats? Just el contrari. La imperfecció que de tant de mirar-la porta a la bellesa, a crear impressions, a buscar defectes. Buscar en les mirades les misèries dels humans, les que tots nosaltres tenim.

Com seria el teu autoretrat? Quins sen- timents t’agradaria transmetre?
Els ma- teixos que busque retratant als altres, molt amb poc. Tinc algun autoretrat però és el que més em costa.

Què és Cuaderno de todo?
És un xico- tet quadern digital on recull tot allò que m’inspira, que trobe a la xarxa i guarde d’alguna manera en aquest blog per a no oblidar. També és la part de mi que li agrada compartir coses amb tots aquells a què els agrada el mateix que jo i tinga les mateixes inquietuds.

Els solcs d’unes mans, els pèls d’una barba, per què les xicotetes coses són tan importants en la teua obra?
Perquè les xicotetes coses són el més important per a mi. La gent que és capaç de veure bellesa en eixes coses, llavors li agradarà el mateix que a mi.

Adaptar-se al ritme del món o és ne- cessari frenar per a captar les xicotetes coses?
Frenar al màxim. Si no, no veuràs res en el meu treball perquè estem massa acostumats a veure només, coses boni- ques. El que jo faig va per un altre camí i si no estàs disposat a aturar i buscar-ho, llavors no veuràs res.

Motels, gasolineres, vells cotxes, què hi ha darrere d’aquest amor per la cultura americana?
Crec que és per la influència del cinema en mi. Perquè m’agrada molt tota la cultura estètica que embolica al ci- nema i al mateix temps, a la cultura ame- ricana. Quan vaig estar a Los Angeles em va impressionar moltíssim tot a un nivell estètic. Per això, ho dibuixe molt.

Per què aquesta passió pel boxeig?
És cosa del pintor Eduardo Arroyo. A més de pintar i dibuixar sobre això, ha escrit molt i jo com a bona fan ho he llegit tot. Llavors, em vaig enamorar plenament de la figura del boxador. Darrere d’eixes per- sones amb nassos xatos i aparença forta hi ha moltes històries emocionats i moltes misèries. I això em sembla molt interes- sant. Més que l’esport, les històries huma- nes que amaga.

Cinc treballs que hagueres triat si no fores il·lustradora:
Psicòloga, psiquiatra, terapeuta de parelles, pitonissa i bruixa.

Com és una ciutat perfecta?
La ciutat perfecta seria una València amb quatre ve- gades més oferta cultural i quatre vegades més treball per a tothom.

Parla’ns de la portada per a Benimaclet Entra.
M’agraden molt les cases i les cases de barri com aquesta, amb molta persona- litat i que, a més, són quasi una icona més.

També pot interessar-te