Chameleons

BE sona · octubre 2015

Chameleons
David Cases (Saxo), Jota Terranegra (Guitarra), Vincen García (Bajo), Alfons Guerola (Batería)
facebook / chameleons4

No et perdes…
Festa de Halloween – Chameleons
Dissabte 31 – 22:30
La Gramola – C / Baró de Sant Petrillo, 9
facebook / lagramola

Posar Chameleons en el cercador i que m’isca la mítica banda britànica dels 80, The Chameleons. Homenatge o coin- cidència? Pura coincidència. Realment el nom Chameleons fa homenatge a un tema de Herbie Hancock anomenat Chameleon, i ja que per a nosaltres és un dels grans re- ferents tant dins de l’escena jazz com del funky i com també és un tema que ens encanta, decidirem decantar-nos per aquest nom.

Com vos coneguéreu? Chameleons està format per integrants del grup Funkiwi’s i Mediterranean Roots i des de fa molts anys sempre hi ha hagut molt bon rotllo entre ambdues bandes. El saxofonista del grup és membre de les dues bandes i a més, mú- sics dels dos grups han participat i coinci- dit en algunes jams tocant conjuntament. Ha anant encenent-se l’espurna i supose que aquests factors han sigut el motiu pel qual hem arribat a ajuntar-nos els quatre i que des d’un principi, a causa de les nostres inquietuds, expectatives musicals i persona- litats de cadascun de nosaltres, haja donat peu al fet que sempre hi haja hagut molt bona química i gaudim els uns dels altres tant dins com fóra de l’escenari.

Només veig vídeos de vosaltres tocant a la platja i pel carrer en les xarxes so- cials. Quan arriba el fred Chameleons hivernen o emigren? (Riures) Certament és a l’estiu quan més actuacions tenim, el bon temps és el factor més important per a poder tocar tant en quiosquets com en el carrer i el tipus de música que fem, amb aquest toc de frescor i bon rotllo és ideal per a eixos moments. Açò no vol dir que durant l’hivern estiguem aturats, cert és que el nombre de concerts no és com a l’estiu, però algunes cosetes ixen en l’àmbit de lo- cals i pubs.

Jazz-funk o ‘Just for fun’? Indubtable- ment ambdues coses. Es pot gaudir del funky-jazz en l’àmbit auditiu i al mateix temps tornar-te boig ballant-les. Vivim de la música i la diversió, jo crec que sempre van units de la mà. (Riures)

A banda de James Brown quines són les vostres influències? Tenim una ampla va- rietat d’influències que van més enllà del funky. Per descomptat que fem funky i que els nostres referents són James Brown, Stevie Wonder, Marcus Miller, Victor Wooten, Average White Band, Jeff Lor- ber, Incognito, Tower of Power, Trombone Shorty i molts més dins d’aquesta escena, però també ens nodrim d’altres estils com el jazz, George Benson, Horace Silver o Snarky Puppy, del reggae, metal, hip-hop o del rock.

Què prefereix un Chameleon, posar-se en la pell d’altres músics i tocar versions, o mudar de pell tirant d’originals? Ens encanten les dues coses, gaudim tocant versions d’altres artistes i per a nosaltres és molt gratificant poder tocar temes que durant tant de temps han sigut la nos- tra inspiració i veure que som capaços de portar-les a un escenari, vibrar amb elles i gaudir aportant el nostre toc personal. Açò ens ompli molt en l’àmbit musical. A par- tir d’ara anem a començar a compondre els nostres propis temes, hem arribat a un punt en què ho veiem necessari i a més, ens abelleix. Estan eixint molt bones idees!

València ha sigut sempre ciutat de ska, d’electrònica i últimament molt in- die-hipster, com és l’escena funk a la ciutat? De debò, prou minoritària. Mai ha sigut un estil que haja tingut un boom sig- nificatiu a València, però a poc a poc amb el sorgiment d’algunes bandes de funky i fussion, la gent sembla que vaja interessant-se més per aquest estil musical.

 Entrevista de Fernando Carranza a Chameleons
Foto: Caixa Fosca
També pot interessar-te