Los Culebraicos

BE sona · estiu 2015

Los Culebraicos
Entrevista a Wilson Puerto

Wilson Puerto baix i loops
Igor Tavan bateria

D’on vénen els noms Culebraicos, Wil- son Puerto i Igor Tavan? Culebraico és una paraula inventada per Igor, la qual fa referència a la gent creativa, innovadora i extravagant que en el nostre cas, apunta a la música. Igor Tavan, d’origen brasiler, és un nom real i Wilson Puerto són el meu mal- nom i cognom respectivament.

I des de quan existeix aquesta constel·la- ció? Igor i jo ens vam conéixer l’any 2008 fent una gira de músiques del món amb Kuami Mensah, en la que viatjarem per tot el país. Des d’aleshores, hem acompa- yat com a base a altres grups, com Alberto Gambino, Patricia Roco i Julio Montalvo, entre altres.

Quin va ser el vostre primer contacte amb la música? Igor Tavan va començar la seua relació amb la música des de ben xicotet perquè la seua tia tenia un club d’espectacles musicals a Brasil, i així, des d’aquest espai es va nodrir musicalment. I jo he tingut la sort de poder anar als assajos de mon pare, el guitarrista Toni Puerto, també des de menut. Quan vaig complir tretze anys, vaig començar a aprendre a tocar la guitarra espanyola, i poc després vaig descobrir que m’apassionava el baix quan vaig haver de tocar-lo amb un grup del meu poble, On- tinyent. Anys després, vaig decidir aprendre solfeig i dedicar-me a un instrument, en el meu cas, el contrabaix.

Com descriuríeu la vostra música? Cule- braica. La missió és gaudir de tocar en viu, passar-ho bé amb la música.

Esteu treballant en altres projectes? Igor porta el seu propi col·lectiu, Igor Tavan Collective, amb el qual forma els seus pro- pis grups, portant ací músics de gran nivell. També col·labora amb Ximo Tébar. Per la meua banda, jo he treballat amb diferents tipus de projectes, des de grups de blues tocant en festivals com el de Puente Genil, acompanyant a José Luis Pardo i a La Cabra Mecánica. Respecte al reggae, he tocat dos anys en el Rototom amb Kuami Mensah en el Lion Stage i amb Le Petit Manouche en l’escenari del Juanita. Actualment, el meu camí està marcat pel contrabaix, recorrent el món del swing, tocant en festivals de Tole- do, Saragossa, Barcelona (BarSWINGona) i a València, per descomptat.

Heu combinat alguna volta vostra música amb altres disciplines artístiques? Sí, amb la il·lustració en viu. Van ser diversos bolos anomenats ‘Draw and Bass’ en els que la il·lustradora Julia Happymiaow realitzava un dibuix mentre jo tocava una cançó amb el baix i els loops. Quan acabava l’esdeveni- ment es podien comprar les il·lustracions. Va ser una gran experiència.

On ocorre la màgia? Ocorre en els llocs més insospitats i amb gent que és possible que no esperes. A vegades, el bolo amb més expectatives passa desapercebut i, no obs- tant això, altres bolos en antros amb gent inhòspita donen lloc a vertaders grooves culebraicos.

Descriu-nos un assaig? Un assaig no hau- ria de durar més de dues hores, i així ho fem. Ens saludem, prenem el te o un café, provem quatre o cinc engranatges, i ja en el concert ve la improvisació i la màgia.

Quins músics t’han influït en la teua carrera? A mi, particularment, la música d’arrels, música negra, soul, blues, reggae, jazz, … La llista de noms és tan extensa que hauria d’anomenar a massa artistes; per un lloc, baixistes, per altre, guitarristes i percus- sionistes. Si haguera d’anomenar a algú que va marcar els meus inicis amb el baix seria Flea (baix de Red Hot Chili Peppers). Des- prés, vaig descobrir a Jaco Pastorius i Mar- cus Miller. També Richard Bona, un gran baixista africà. Com contrabaixistes, m’han influït, Lluís Llario i Mario Rossy. Per últim, podria dir que amb qui em sent més identi- ficat seria el serbi Ivan Kovacevic.

Una cançó que t’emocione. La veritat és que hi ha moltes, una d’elles es ‘Smokestack Lightning’ de Howlin’ Wolf.

També pot interessar-te