Iván Sanchís

artista del mes · estiu 2015

Iván Sanchís
Fotògraf i tècnic de laboratori a Carmencita Film Lab 

instagram / sanchisivan
youtube / Franja Silenciosa

Quin és el teu primer record relacionat amb la fotografia? De xicotet passava ho- res llegint i veient fotografies de llocs re- mots de l’Enciclopèdia Geogràfica que hi havia en ma casa. En aquell moment era l’única finestra al món que teníem. Volia anar a tots aquells llocs.

Quin paper té la fotografia en la teua vida? Sincerament, no em va interessar massa la fotografia fins als 28 anys quan em vaig matricular en l ́EASD i vaig comprar la meua primera càmera. Vaig començar de zero, tècnicament i teòricament. No tenia ni idea. Ara, per sort, puc dir que ocu- pa la major part del meu temps. Al marge de l’aspecte professional, la utilitze com a reducte per a bolcar algunes de les meues manies i dissimular la meua timidesa.

El teu treball principal és sobre el carrer i la gent. Tens algun escenari preferit i ‘preses’ concretes? Quan isc amb la càme- ra, siga ací, o en un altre lloc ho faig assoles i camine molt. No existeixen llocs concrets perquè tot depén de la llum, de la relació dels colors i la càrrega geomètrica de les formes en l’espai en eixe moment concret. Supose que la intuïció juga un paper im- portant. Les persones m’interessen en la mesura que són un element compositiu més de la foto.

Fotogràficament, què és el que més t’atrau? M’atrau l’habilitat d’aquells fo- tògrafs que tenen la capacitat d’arribar a l’essencial a través del gust per la simpli- citat encara que, les seues imatges estiguen repletes de colors, contrastos, gent, con- trallums, plànols tancats, etc. Autors com Saul Leiter, William Eggleston, Harry Gruyaert o Constantine Manos serien un bon exemple.

Amb qui t’agradaria parlar sobre fotografia i què li preguntaries? Parlaria amb Alex Webb i li preguntaria quina dosi de paciència, sort i constància és necessària per a aconseguir les composicions i situa- cions impossibles que veiem en les seues fotografies.

La fotografia de carrer pot crear situa- cions interessants, ens expliques alguna anècdota? A Bolívia quan veia un lloc que m’interessava fotogràficament arribava a estar aturat amb la càmera prou de temps. Podia ser qualsevol lloc, un mur per exem- ple. La gent s’amuntegava i es quedava contrariada al meu voltant mirant el mur o el que fóra. Era una situació prou absurda perquè davant la meua incapacitat d’expli- car què feia, sempre acabava marxant-me.

Sabem que treballes a Carmencita Film Lab, deus de veure un muntó d’imatges diàriament. Com afecta açò a la teua mirada com a fotògraf? Gestionem al voltant de 50.000 imatges al mes. És sor- prenent adonar-se de tot el talent que hi ha que passa desapercebut tant en l’àmbit professional com amateur. És cert que és inevitable fixar-se en altres formes de tre- ballar i percebre l’espai però el talent, per desgràcia, no s’aprén.

Algun projecte en marxa? El més ambi- ciós és aconseguir portar la càmera sem- pre damunt, ser constant i esperar que les imatges es vagen articulant i m’expliquen coses. No m’importa ja un tema o un lloc concret mentre que les imatges tinguen una coherència formal i estètica.

M’agradaria fotografiar…

Un lloc Colòmbia sencera
Un moment històric La Revolució Cu- bana
Un familiar/amic A ma iaia de jove
Una època Imperi Romà tardà
Un desconegut El meu fill/a?
Un personatge famós Cleòpatra
Una celebració La fi de la III Guerra Mundial
Una càmera Leica M7
Acompanyat per… Sara. La xica de la portada

També pot interessar-te