Gira Crucis

BE sona · abril 2015

Gira Crucis
Entrevista a Gilberto Aubán

foto i entrevista per Fernando Carranza

facebook/gilbertastico
gilbertastico.bandcamp

Quedem amb Gilberto Aubán, la meitat del Dúo Caifás al carrer Sant Esperit (no podia ser d’una altra manera) la divina providència i uns quants missatges de text ho han fet possible. Ens dirigim a un lloc, La Ola Fresca… Una conversa entre amics que transcorre entre riures, café i gens de carn, estem en Quaresma. Com un altre any més arriba abril i per tant el Gira Crucis del Dúo Caifás. Una vegada asseguts i servits Gilberto Aubán agafa el pa i ho parteix, però no ho reparteix, encara sort que nosaltres també hem demanat torrades.

Duo Caifás. Caifás va ser un dels quals va conspirar contra Crist i va aconseguir la seua condemna a mort, a més de sacerdot jueu. De què va la cosa?
Efectivament. Un personatge de clau, sense ell no hi haguera hagut mai Setmana Santa i no tindríem hui en dia Gira Crucis. Li ho devem.

Gira Crucis. Què és exactament? Noves formes de penitència? Alguna cosa a veure amb el primer pleniluni de la primavera?
Gira Crucis és el que fa el Dúo Caifás en Setmana Santa i és representar Jesucrist Superstar en diferents locals de València, enguany a Benimaclet, al Cabanyal i al Carme. I per descomptat, sempre el Gira Crucis és en Setmana Santa. Una vegada toquem el divendres anterior, però era Divendres de Dolors! Però enguany toquem des del dia l’Últim Sopar fins al de la Resurrecció, o siga, de dijous a diumenge, que a l’església són els dies guapos.

Aleshores, us dediqueu a estendre la paraula de Jesucrist Superstar. Quina és la versió que més us inspira? La de Joan, la de Marcos…?
La de Jaime, de cognom Azpilicueta, com el futbolista. El que té de bo aquesta versió de Jesucrist Superstar és que van agafar alguna cosa que era i segueix sent molt bona i ho van millorar encara més. Camilo Sesto interpretava a Jesús i Teddy Bautista feia de Judes, molt premonitori, després es va encarregar de la SGAE.

Camilo Sesto de debò? No sabia que era evangelista o sant. Què té de diví o de apòcrif?
Poca Broma amb Camilo Sesto. Agafa un grup heavy qualsevol, de samarretes negres i dobles bombos, agafa al cantant, vesteix-ho de Camilo Sesto i no hi ha cap diferència. Camilo Sesto va ser el primer cantant heavy. Un vertader profeta. Açò sí, un heavy mai t’ho reconeixerà. Comprovat científicament.

D’on sorgeix la idea? D’un tal Gabriel o Miguel…
La creença en Jesucristo Superstar ens la van inculcar els nostres pares. Nosaltres anàvem en el cotxe de xicotets i els nostres pares ens ho posaven en cinta. Però cadascun per una banda.
Després, en 2011, ens van contractar el Patanegra, justament en Setmana Santa. Decidirem que en comptes de tocar les nostres cançons interpretaríem la versió de Jesucrist Superstar amb la qual havíem crescut. Ningú es va assabentar de gens, perquè la gent estava sopant però per a nosaltres va ser molt important. Va ser el principi d’una tradició.

Gilbertástico ens va demostrar amb Versalles que la música Barroca no era només cosa de Haendel i el seu el Messies. Amb quina branca de la música combregueu més?
Sóc un músic que canta i ja. Jo sempre comence des de el teclat. Però jo no sóc ni pianista, ni cantautor. En realitat sóc tan sols pallasso.

Sou veritablement omnipresents. Els dos esteu en infinitat de projectes. Sou totpoderosos també?No, encara no! Però ara mateix estic treballant amb Rick Treffers de Mist, també amb Nestor Mir i amb Jordi Cassette. I Antonio amb Dwomo, Le Grand Dimecres i Toreros Muertos, encara segueix existint. Mentrestant, jo continue amb Gilbertástico, preparant nou disc i fent un musical de la Sireneta. Ja sé que hi ha molts musicals de la Sireneta, però jo vull ajudar a contrarestar la versió de Disney.

I en aquesta santa aliança, qui és l’alfa i qui és l’omega? I Jesucrist?
Antonio és el bateria, és que li dóna ritme a tot el musical, i fa un treball molt difícil. En tota l’obra hi ha compassos un poc cabrons, que són els imparells: 5/4 7/4. Toni és capaç de tocar-los i al mateix temps cantar, i a més, fa de narrador. Jo toque el teclat i cante, i ja!
I quant a Jesucrist, som els dos, depenent de l’escena interessa que la faça un o un altre.

Tractant-se d’un musical ambientat en el Jerusalem de fa 2000 anys, supose que hi haurà algun tipus de vestuari per a l’ocasió o atrezzo.
Toni té un bon repertori de quipàs i coses jueves d’eixes. I jo uns quants barrets de per ací també. Però jo últimament vist al Rocky Horror, amb pantalons beatlejuice i ulls negres. I gens d’atrezzo, ens agrada el rollo saló.

Ja fa temps que a Babel es van separar els idiomes. Per qual us heu decantat per a l’espectacle: Llatí, arameu… o us conformeu amb el cristià?
Parlem en assiri antic… en castellà assiri concretament.

La música és una llengua universal, però a aquesta ciutat sembla que se li resistisca. Què li falta a l’escena musical valenciana per a besar el sant?
València, és una ciutat, que a pesar que totes les actuacions es troben mig prohibides, no paren. El problema no és la qualitat, ni la quantitat. El problema és que no es pot viure d’açò. S’ha de deixar de veure la música com una molèstia, cal adonar-se que és tan important com posar un casal. El dia que València es preocupe tant de la música com en les Falles estarem més contents.

També pot interessar-te