L’ Alqueria de Serra
BE conta · febrer 2015
L’Alqueria de Serra està catalogada com un BRL (Bé de Rellevància Local), i per això està recollida al Catàleg de Béns i Espais Protegits de Naturalesa Rural de l’Ajuntament de València. En canvi, actualment es troba en estat de degradació i ruïna. És per això, que des del Círculo por la Defensa y Difusión del Patrimonio Cultural, César Guardeño, expert en el patrimoni valencià i membre d’aquesta associació, compta que d’ací a poc temps comunicaran a l’Administració Pública, l’estat deplorable d’aquest BRL, perquè facen alguna cosa al respecte.
Com es pot observar en la seua fitxa BRL, ‘Apareix aquest nom d’Alqueria de Serra en el plànol d’Ascensio Duarte de 1595, que recull Francisco Antonio Cassaus un segle després. (…) Els buits estan atrompetats a la manera del s. XVIII, per la qual cosa podríem dir que la configuració actual de l´Alqueria de Serra podria situar-se cronològicament en aquesta època, encara que l’existència d’una alqueria amb el mateix nom i en el mateix lloc, ens faça pensar en la permanència en el temps de la toponímia o en la reconstrucció d’un antic edifici.’
L’Alqueria de Serra de Benimaclet estava a la Senda de la Carrasca, al costat del Cementeri de Benimaclet. Se situava al costat de l’antiga via Xurra, propera a l’antiga fàbrica de llet El Prat. Actualment està entre la Ronda Nord i l´Autopista del Mediterrani.
És un tipus d’alqueria de les que a l’Horta anomenem com “moruna”: amb porta de mig punt i orientada al migdia. En la Guerra de la Independència ja apareix en els mapes, rodejada de llocs de guàrdia de les tropes franceses i ja apareix amb el nom de Serra, de fet el camí que arriba a ella també es diu Serra.
Sembla que la família Serra és arrendatària i els amos són altres persones a qui segueixen abonant un arrendament. En l’actualitat, els germans Serra encara viuen. Dues dones i el tio Paco, que és qui s’ocupa de l’arrendament actualment.
Els sòls i sostres són de bigues, canya i tot està mig derruït. S’observen cordes i sogues, canyes i canyissos trencats els quals servien per a criar cucs de seda. Les parets interiors de la casa són de canyís recobert de guix. La cuina es manté prou bé i també l’habitació amb una finestra orientada a l’est.
Hi ha una peça gran amb diversos pisos de canyís per als cucs de seda i alguns d’ells es mantenen perfectament. Així com la magnífica i enorme xemeneia que es veu des de l’exterior. Les teulades tenen un bon aspecte i també els grans murs. Fa la impressió que les finestres mantenen la fusta original, desgastada pel vent, la pluja i el sol.
El corral té una porxada voltant, ja que s’hi criaven més de cent cries de cucs de seda, com a complement de l’economia agrícola, a més dels galliners. Hi ha eines de conreu de tot tipus, ja que la casa disposava de carro, cavall i es llaurava amb cavalleria. La casa tenia un porxe sobre la porta d’entrada, que ja no existeix, en canvi alguns arbres antics encara segueixen en peu. Diuen que tenia de 10 a 12 vaques.
El que més impressiona d’aquesta alqueria és el seu tamany, la grandesa d’aquest edifici rectangular anomenat l’Alqueria de Paco Serra.
